cultura

LA MIRADA ATENTA

L'egipci que hi ha en nosaltres

El pintor, gravador i poeta suís del segle XVIII Salomon Gessner, va adonar-se de la utilitat de partir d'altres representacions i models previs quan es tractava de pintar paisatges. En un text sobre la pintura d'aquest gènere, explica com va aconseguir que els seus esforços per pintar arbres fossin menys laboriosos i els resultats millors. Ho va aconseguir després d'estudiar com havia representat els arbres Antoni Waterloo, un artista del segle XVII.

Al meravellós llibre d'Ernst Gombrich Art i il·lusió, que tracta sobre els mecanismes de la percepció visual i de la representació pictòrica, trobem molts exemples que expliquen que no es parteix de la informació visual, sinó de conceptes i idees prèvies que tenim. Copiar de cop la realitat i de manera exacta és impossible, una il·lusió. La imitació es fa gradualment, fent i comparant, dibuixant esquemes i corregint-los. És molt instructiu veure que quan Rafael, Leonardo i Rembrandt havien de dibuixar un cap, acostumaven a partir d'un dibuix d'un oval a l'interior del qual assenyalaven amb un parell de línies en forma de creu l'inclinació del cap i dels ulls. Encara avui podem veure com els dibuixants que fan retrats al carrer comencen fent l'encaix del rostre abans d'entretenir-se en els detalls.

No es pot separar radicalment el que veiem del que sabem, però el que sabem influeix molt en el que veiem o que volem representar. I sort en tenim. Ens ajudem amb esquemes i convencions apreses. Al final del llibre, Gombrich resumeix: “Podem censurar l'egipci que hi ha en nosaltres, però mai no el podrem derrotar del tot”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.