Tortosa inaugura «Turtuxa», un embrió del futur museu

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va aprofitar ahir la inauguració de l'exposició Turtuxa, a l'extrem d'al-Àndalus per anunciar que ja han encarregat el projecte museològic i museogràfic que ha de vertebrar el complex cultural. De fet, Bel també va remarcar que d'aquí a poques setmanes s'enllestirà la part més important dels treballs d'adequació de l'antic escorxador, on quedarà instal·lat el futur museu. «D'aquí a pocs mesos podrem veure la transformació d'aquest espai, i disposar de més naus per ampliar les zones d'exposició», va afegir-hi. En aquest sentit, l'alcalde va concloure que l'Ajuntament està fent «els esforços necessaris» per poder posar en marxa el museu, i va convidar els ciutadans a visitar l'exposició sobre la Turtuxa musulmana, «perquè siguen conscients del que tenim i del que ja podem visitar». «En realitat, tenim materials de l'època islàmica per poder omplir tres sales com aquesta», havia dit minuts abans un dels comissaris de l'exposició, Albert Curto.

La mostra recull una seixantena de peces d'entre els segles X i XIII, per reivindicar la importància de la Turtuxa medieval des del punt de vista estratègic, mercantil i cultural. De fet, hi ha peces tan importants com la làpida funerària del jaciment del castell de la Suda, cedida pel Parador de Tortosa, i un motlle d'argenter que es va trobar al carrer Major de Remolins l'any 1900 i que ara ha tornat a la ciutat des del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). A banda, també s'hi poden veure peces tan interessants com un casc militar anterior al 1148, acabat de restaurar, i que es va trobar el 2003 al jaciment de la catedral; un tinter de marbre i una insòlita nineta –l'art islàmic no representa la figura humana– feta de terracota, que es van trobar el 1990 a la plaça de Sant Jaume. En l'exposició també es recullen altres peces localitzades a l'antic territori de Turtuxa –que fins i tot va arribar a esdevenir una taifa independent–, com ara el segell andalusí del castell de Miravet, trobat el 1998, o el conegut tresor de Masdenverge, cedit pel Museu del Montsià, amb els seus 157 dírhams de plata desenterrats a la finca del Negret cap al 1960. En canvi, en l'exposició no es mostra ni l'estela funerària andalusina que ja es va poder veure en la mostra Fronteres i cruïlles: patrimoni i contemporaneïtat, ni tampoc una arqueta musulmana feta de fusta i ivori, ja que aquesta peça es pot contemplar en l'exposició permanent de la catedral de Tortosa.