Badalona, ciutat bombardejada

Avui tot just fa vuitanta anys del primer bombardeig que hi va haver a Badalona durant la Guerra Civil. Dos trimotors italians sortits de la base aèria de Mallorca van abocar la seva càrrega d'explosius sobre la zona industrial de la ciutat, a tocar de la primera línia de mar. Van afectar la fàbrica química Cros, la Unión Española de Explosivos, un vaixell de Campsa que es trobava al pont del Petroli i l'Energia Elèctrica de Catalunya, ja al terme de Sant Adrià de Besòs. El bombardeig també va deixar totalment destrossades dues cases, on va morir una persona i hi va haver sis ferits. Aquest seria el primer d'una sèrie d'atacs aeris de les forces italianes, que es van allargar fins a l'últim dia del 1938.

L'historiador badaloní Joan Villarroya recull en un volum tota la informació sobre els bombardeigs que va viure Badalona i les seves conseqüències. Badalona sota les bombes (1937-1938) és el fruit de prop de quaranta anys de recerca en diferents arxius de l'Estat i també de fora. Una part de les dades contingudes en aquest llibre són de l'arxiu històric de l'Aeronàutica Militar Italiana, on ha trobat documents que detallen totes les incursions aèries italianes, amb la munició que transportava cada aparell, el nom dels pilots i també els objectius on van impactar les bombes i els danys causats. “A més de tirar bombes, l'aviació italiana feia fotos per documentar totes les operacions”, explica Villarroya. Algunes d'aquestes imatges, de gran qualitat pel període i la manera com van ser obtingudes, il·lustren el llibre. Aquesta no és la primera obra que l'autor escriu sobre els bombardejos. Ja l'any 1981 va dedicar un volum als bombardejos sobre la ciutat de Barcelona i n'ha fet d'altres com Catalunya sota les bombes: 1936-1939 amb Josep Maria Solé i Sabaté i El País Valencià sota les bombes (1936-1939) amb Rafael Aracil.

Va ser el juny del 2012, arran de la seva participació en un homenatge a les víctimes dels bombardejos, just quan es complien 75 anys de l'atac aeri més mortífer sobre la ciutat, que Joan Villarroya va decidir escriure aquest llibre, que publica ara el Museu de Badalona. El periodista Enric Juliana el presentarà dimecres a les set a la sala d'actes del museu.

Els atacs aeris a Badalona van causar 130 víctimes mortals, a més de centenars de ferits i destrosses de cases i fàbriques. De fet, part de la documentació inèdita que serveix per bastir el llibre prové dels registres municipals de l'Ajuntament. “He consultat quants permisos d'obres es van sol·licitar per fer reconstruccions després de la guerra”, explica Villarroya. En aquesta documentació hi constava si el motiu de les obres de reconstrucció era a causa dels bombardejos i s'adjuntaven plànols dels diferents edificis.

El més devastador

El llibre comptabilitza una quarantena de bombardejos, encara que dos d'ells són fora dels límits de Badalona, concretament a les poblacions de Montgat i el Masnou, on va haver-hi víctimes badalonines. El dia més fatídic va ser el 30 de juny del 1938, quan a partir de les nou del matí diversos avions van començar a descarregar les seves bombes sobre el barri del Progrés de Badalona, on van destruir més d'un centenar d'habitatges i van provocar danys a diverses fàbriques com ara Can Badrines, la Cros, el Cotonifici, la Campsa, el Gas i, sobretot, la Llauna. El balanç de víctimes mortals va ser de 65 persones i més de 200 ferits.

Badalona va ser la ciutat de l'entorn de Barcelona més assetjada per les bombes, en un moment en què el Baix Llobregat encara era una zona eminentment rural. La gran concentració d'indústries que s'estenien seguint el recorregut de la via del tren, des del Poblenou fins a Montgat, la convertien en un blanc preuat per a l'aviació. El fet que moltes es dediquessin a la fabricació de material de guerra, com ara la Cros, va convertir aquest tram del litoral en un dels més bombardejats durant la Guerra Civil, i un bon nombre d'explosius van anar a parar al fons del mar.

L'angoixa de la població civil anava molt més enllà dels bombardejos, ja que, tal com explica Villarroya, hi va haver mesos en què les alarmes per bombardeig eren quasi diàries tot i que després, en algunes ocasions, els avions passaven de llarg cap a altres poblacions.

Badalona sota les bombes (1937-1938) se suma a altres llibres escrits sobre aquest conflicte bèl·lic a Badalona, com ara Revolució i Guerra Civil a Badalona 1936-1939, escrit pel mateix Villarroya i publicat també pel Museu de Badalona l'any 1985. Tot i que la recuperació de la memòria és una qüestió més recent, l'autor ho té clar: “Jo faig llibres d'història, no memòria històrica.”