Obres de Gaz tornaran a sonar avui després de 300 anys
El mestre de capella de la catedral centra «Girona a l'abast»
El gener del 1710, l'arxiduc Carles, un dels pretendents al tron espanyol en la Guerra de Successió, va visitar Girona després d'haver estat durant tres o quatre dies de cacera a Llagostera. El mestre de capella de la catedral, Josep Gaz, va compondre una lloança per rebre l'arxiduc: una nadala a nou veus titulada Oy que Gerona a Maria, que parla de «cors lleials» a l'arxiduc. El bisbe de Girona Miguel Juan de Taverner –partidari de Felip V– va emigrar a Perpinyà, on ell i els seus sis nebots van viure dels ajuts de Lluís XIV. El gener del 1711 Girona va ser conquerida militarment pels francesos després d'un setge de quinze dies i el bisbe va poder tornar de l'exili. El duc de Noailles va ordenar celebrar un Te Deum per ell i va encarregar a Gaz una composició, Venid mortales, on també feia crides a la lleialtat, encara que fos als adversaris de l'arxiduc aclamat un any abans. Jaume Pinyol, que està realitzant una important tasca de recerca sobre els mestres de capella a l'Arxiu Capitular de Girona –tot i que les partitures es troben a la Biblioteca de Catalunya–, creu que Gaz es limitava a servir els que manaven en cada moment. Avui Pinyol parlarà de Gaz, de la Girona del seu temps i de l'activa capella de música de la catedral, una orquestra de cambra estable per a la qual els mestres de capella van compondre centenars d'obres: tot un tresor que Pinyol i Albert Bosch, el director de Música Antiga de Girona –que avui interpretarà les dues obres esmentades i alguna més de Gaz, amb dos cantants i quatre músics–, creuen que s'hauria de recuperar amb el suport de les institucions.