La gramàtica, a debat

Qualsevol reforma té detractors i defensors, i la reforma ortogràfica i gramatical impulsada per l'Institut d'Estudis Catalans no n'és l'exempció. I si no, només cal recordar el rebombori que va causar la supressió de bona part dels diacrítics. La nova Gramàtica de la llengua catalana és una obra complexa i extensa (té 1.444 pàgines!) que han dut a terme al llarg de prop de vint anys els membres de la comissió de gramàtica de l'IEC, i ha representat un gran esforç de consens. Ara als professionals de la llengua ens toca endinsar-nos-hi i aprofundir aquelles qüestions lingüístiques que sempre han estat més dures de rosegar.

La gramàtica genera debat, i una prova d'això va ser la taula rodona, organitzada per l'Associació Llengua Nacional, que va tenir lloc la setmana passada a la Casa Golferichs de Barcelona. En l'acte, amb una sala plena a vessar, hi van intervenir la professora de lingüística catalana de la UB Neus Nogué, el gramàtic Josep Ruaix i Ernest Rusinés, cap d'assessorament lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació.

Nogué va valorar com a molt positiva la novetat que representa la gramàtica pel fet que no categoritza la llengua en correcta o incorrecta, d'una manera inflexible, sinó que fixa la norma a través de la descripció, assenyalant aquelles formes que considera adequades o inadequades per al context dialectal i de registre en què tenen lloc. Ruaix, més crític amb la reforma gramatical, va lamentar que sigui una obra tan extensa que “fa de mal consultar”, i va alertar del perill que se'n faci un mal ús per la gran variació diatòpica i diastràtica que s'hi recull. Se n'ha de fer un “assenyat discerniment” a l'hora de consultar-la, va assenyalar. Rusinés va destacar la importància que aquesta gramàtica reculli per primer cop registres més informals de la llengua, que van més enllà de l'estàndard, i sobre els quals fins ara la normativa no s'havia pronunciat.

La taula rodona es va tancar amb una pregunta: què canviarien o modificarien de la nova gramàtica? Nogué va lamentar que no s'hi hagi inclòs la concordança del verb haver-hi, Ruaix va assenyalar que hi ha alguns aspectes que no ha recollit la gramàtica i que caldrà tenir presents en futures edicions, i Rusinés va lamentar que la gramàtica no s'hagi pronunciat més clarament sobre l'ús de les preposicions per i per a.