aquest mes
El vent o el sol
Fèlix Riera inicia el seu nou llibre Just abans del salt endavant. Revisió crítica del conflicte entre Catalunya i Espanya (Pòrtic) fent servir el malaguanyat Tzvetan Todorov amb una cita de Nelson Mandela, una paràbola africana que Riera interpreta en clau del conflicte sobiranista: “El sol i el vent discuteixen sobre quin dels dos és més fort. Trien una prova per decidir-ho: han de treure-li una manta a un viatger. El vent bufa amb totes les seves forces, però el viatger s'aferra a la manta i no la deixa anar. El sol es limita a enviar càlids rajos. El viatger comença obrint una mica la manta i, al final, la deixa anar.” És un exemple dels simbolismes que Riera fa servir al seu assaig, des de lectures zen a la realitat a relectures de clàssics com Vicens Vives, Esterlich, Pijoan, Ferrater Mora i infinitat d'escriptors d'àmbit internacional, que serveixen a l'assagista per teixir una interpretació del present, més a prop de la reflexió que de l'emotivitat que ha marcat el procés. M'agrada perquè serveix per establir conclusions pròpies i lliures, dins el debat autèntic que ens plantegem els ciutadans sobre la conveniència o no de la sortida d'Espanya. El consens o la desobediència marquen la frontera. Fèlix Riera l'obre des de l'ideal cultural. Entreté i ens dóna vitamina.
Riera obre el debat sobre consensuar o desobeir des de l'ideal cultural