Jardins amb ànima

“Els jardins són el paisatge posat en vers, i els versos escrits en plantes van escassejant per tot arreu, és que els jardins són versos vius, versos amb saba i amb aroma.” És un petit fragment de l'àlbum Jardins d'Espanya, on Santiago Rusiñol va reunir un conjunt de làmines de pintures de jardins, acompanyades de poemes d'autors com Joan Alcover, Manuel Machado, Joan Maragall i Juan Ramón Jiménez. Del llibre, Rusiñol en va fer dues edicions diferents, el 1903 i el 1914, i en les dues explicava la seva teoria estètica sobre el jardí decadent.

Rusiñol va dedicar al gènere pictòric del jardí les últimes dècades de la seva carrera pictòrica, que combinava amb la literària, amb obres com El jardí abandonat (1900). Però de la sèrie inclosa en el llibre, que consta de 55 pintures, 22 no estan localitzades. Ara, el Museu del Modernisme de Barcelona treu a la llum en una exposició una tretzena d'obres d'aquesta sèrie, acompanyades per una trentena més de pintures de jardins de Rusiñol. La directora del museu, Gema Losa, remarca que una gran part d'aquestes obres, sobretot les que provenen de col·leccions particulars, “són de difícil accés”. En molts casos feia més de cent anys que aquests quadres no es mostraven en públic, corrobora la comissària de la mostra, Mercedes Palau-Ribes, autora amb Josep de C. Laplana del catàleg raonat de pintura de Rusiñol.

En el recorregut es pot comprovar l'esperit romàntic de Rusiñol a l'hora d'enfrontar-se a aquests paisatges. Sempre pintades al natural, són obres on la figura humana és gairebé inexistent. “Amb els jardins, Rusiñol podia expressar la bellesa, la melancolia, l'emoció, la vida i la mort i el temps”, explica Palau-Ribes. Aquest esperit emocional es concreta en el tractament de la llum, que té en compte l'hora i l'estació de l'any.

Entre els llocs que Rusiñol preferia pintar hi ha els cèlebres jardins d'Aranjuez, que va representar obsessivament fins al final de la vida, ja que el seu últim quadre, inacabat i inclòs a la mostra, és d'allà. Hi també racons de jardins de Granada, Còrdova, Mallorca, Sant Benet de Bages, Arenys de Munt, Sitges i Barcelona, per exemple. De la Ciutat Comtal, s'inclouen dues obres dels jardins del Laberint i els de Martí Codolar a Horta.

En la mostra també s'exposa documentació com el llibre Jardins d'Espanya, cartes i retalls de premsa. També hi ha un dibuix de Rusiñol que representa Manuel de Falla, autor de la composició Nits al jardins d'Espanya. tocant el piano al Cau Ferrat, residència sitgetana del pintor i escriptor.