Brossa agafa impuls

El 2019 farà cent anys que va néixer Joan Brossa. Falta molt, però els impacients estan de sort: la festa d'aniversari s'ha anticipat i comença aquesta primavera. Una desena d'institucions culturals han unit forces per desplegar un programa d'activitats, l'Epicentre Brossa, que tractarà totes les seves facetes: la teatral, la literària i l'artística. “Brossa és un”, exclama el director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí, que no creu que hagués estat tan fàcil organitzar un esdeveniment com aquest per a cap altre creador: “Brossa té un consens molt ampli, és una figura enorme i il·luminadora”, remarca Albertí.

Amb el lideratge del TNC i del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), s'hi han implicat l'Ateneu Barcelonès, la Filmoteca de Catalunya, les fundacions d'Antoni Tàpies i de Joan Miró, la Fundació Vila Casas, l'Institut del Teatre, La Seca Espai Brossa, l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), l'espai d'art i creació Can Manyé d'Alella i la mateixa fundació de l'artista, que just ara comença una nova etapa amb Vicenç Altaió com a president, tot agafant el relleu de Josep Maria Mestres Quadreny.

Altaió assumeix el repte amb una motxilla ben carregada d'idees. El seu principal anhel és despertar la fascinació brossiana en les noves generacions. Els aires renovats en aquesta institució es notaran aviat: és imminent la creació del Centre d'Estudis Joan Brossa per ampliar i propagar els coneixements de l'artista. Però el pas de gegant el farà l'any que ve amb la inauguració d'un espai expositiu cedit per l'Ajuntament. Se situarà a l'antiga fàbrica de moneda La Seca i, per tant, serà contigu al teatre que du el nom de l'artista.

Espais connectats

Els espais de La Seca I (l'escènic) i La Seca II (l'expositiu) estaran connectats per dins, tal com preveu el projecte de rehabilitació que afrontarà el consistori. L'edifici, a tocar del Museu Picasso, bullirà amb activitats de tota mena que coordinaran Altaió i Hermann Bonnín, fundador i director del veterà espai teatral brossià.

Bonnín està il·lusionat amb la “sacsejada” que, anticipant-se a l'Any Brossa, pretén fer l'Epicentre Brossa. Per ell, Brossa continua sent una figura teatral inexplicablement pendent de reivindicar: “L'hem ignorat. Fins ara ha sigut un gran absent dins de la nostra cultura escènica.” L'aportació de La Seca a aquesta primavera brossiana és el muntatge Diumenge (1964), que dirigirà el mateix Bonnín (del 19 d'abril al 21 de maig). Al TNC les propostes són múltiples, amb dues d'imperdibles: una instal·lació interactiva i sensorial produïda per Cabosanroque (No em va fer Joan Brossa, del 4 de maig a l'11 de juny) i la mirada externa del dramaturg i director teatral uruguaià Sergio Blanco, convidat a donar la seva visió del geni català (15 de maig).

En la cultura literària i artística, Brossa sí que hi ha exercit un influx poderós. Aquest fil estirarà l'exposició que obrirà a la tardor el Macba, Poesia Brossa, farcida de l'immens llegat documental i artístic que hi va dipositar fa cinc anys la Fundació Brossa. Els comissaris, l'artista Pedro G. Romero i la curadora del museu Teresa Grandas, oferiran una “nova lectura” del creador amb una triple llum: la poesia, l'esperit performatiu i l'antipoesia. “És una exposició que s'adreça a una nova generació i, per tant, tenim molta responsabilitat; serà ambiciosa”, subratlla el director del Macba, Ferran Barenblit.

Amb Poesia Brossa es tancarà el programa del precentenari, en el qual n'hi ha d'altres, d'exposicions, com ara la que obrirà el 5 de maig Can Manyé: A escena. Personatges brossians, a cura de Judith Barnés i Glòria Bordons.

Durant aquest any, el que ve (que justament coincideix amb el vintè aniversari de la mort de Brossa) i el 2019, també hi haurà una pluja de noves publicacions: s'editaran els dos darrers poemaris inèdits, Gual permanent i Mapa de lluites, i el catàleg raonat de l'obra plàstica, i es reeditaran la poesia i el teatre complets.