‘On em portin els ametllers', el debut literari de Bàrbara Julbe

La periodista banyolina Bàrbara Julbe, corresponsal de RAC1 i La Vanguardia a les comarques gironines, debuta en la novel·la amb On em portin els ametllers ( Gregal ), un llibre que va néixer no només com un projecte literari, sinó també com una necessitat vital. L'any 2015 Julbe es va quedar embarassada i va perdre la criatura als cinc mesos i mig de gestació. “El dolor i la buidor que sentia eren tan grans que necessitava abocar-ho tot en paraules. Vaig pensar fer un reportatge sobre la pèrdua gestacional, però la fredor de les dades m'impedia fer-ho. Fins que un amic em va dir: «Tu no estaves escrivint una novel·la?» Gràcies a la literatura, el meu cor es va obrir finalment. I ho va fer tant, que després vaig haver de fer un procés de censura i distanciament, perquè hi havia coses molt íntimes que no volia explicar, però l'essència ha quedat en el llibre: la sensació màxima de dolor i d'amor.”

La novel·la inacabada que li va recordar el seu amic no tenia res a veure amb tot això: “Jo visc a Vilavenut i el 2013 una parella veïna se'n va anar a Austràlia a buscar feina. Allà es van separar i van tornar cadascú pel seu costat. Jo em preguntava per què s'havien separat i trobava que era una història molt de novel·la. Però jo no he estat mai a Austràlia i em resultava molt difícil ambientar la història en uns escenaris que no coneixia i em costava descriure, així que vaig canviar el destí de la parella per Mallorca, on tinc família i conec molts racons. Però a principis del 2015 no sabia com continuar la història i vaig aturar la novel·la. Llavors em vaig quedar embarassada.”

Quan van perdre la criatura, Julbe i la seva parella van decidir seguir el protocol que ofereixen hospitals com ara el Santa Caterina i el Trueta per a aquests casos: “Et proposen veure el nadó i fer-li una mena de comiat. Jo necessitava veure'l, perquè és molt dur, però també és un acte de reconeixement, un record molt bonic i íntim que queda per sempre. A la gent que no ho ha fet li queda un buit i mesos després han de recrear l'acomiadament de la criatura. També he escrit el llibre per ajudar altres persones que han passat per un procés semblant. Jo no he vist altres novel·les d'aquest estil i trobava que hi havia una mancança.”

La novel·la comença directament amb la mort del nadó. Però després de sentir “una tristor infinita i una sensació sense límits d'immensa buidor”, la protagonista, la Ivet, decideix enfrontar-se a l'adversitat mitjançant “un intens procés de descoberta interior” que l'acaba fent “més forta”. Ella entén que per continuar endavant “ha d'acceptar el que li ha passat perquè forma part d'ella i és l'única manera de reconstruir-se”.

La natura de diferents indrets –de Mallorca, les Medes, les Estunes i el Pla de l'Estany en general– i especialment els ametllers tenen un paper fonamental en aquesta història: “L'ametller és un arbre valent, com la protagonista: és un arbre que floreix a l'hivern, quan tot està encara fred, mort i sense vida. A més triga nou mesos a formar el seu fruit. Tot plegat em semblava que tenia una similitud increïble amb la història que volia narrar, per ressaltar la fortalesa d'aquesta dona.”

En la novel·la, ambientada en part a Banyoles, hi ha també un viatge en el temps, a l'època de la guerra civil, mitjançant un rellotge antic que la seva àvia regala a la Ivet. “M'he documentat molt sobre la guerra civil a la comarca, amb l'assessorament de l'historiador local Miquel Rustullet i el testimoni d'un avi de 96 anys de Ravós del Terri, que va tornar ferit del front.” També hi apareix una botiga de queviures, inspirada en el negoci familiar: “Jo he pujat en un ambient de botiga.”