Cortés treballa a «VITRIOL» l'alquímia amb els cossos

VITRIOL, diu Cortés, és acrònim de la frase Visita interiora Terrae rectificando inuenies occultum lapidae, és a dir, ‘Explora les entranyes de la Terra, rectificant en descobriràs l'essència oculta', i això es converteix en un espectacle que barreja dansa i moviment, teatre, música i projeccions, en el qual Cortés convida el públic a «ser l'alquimista de la mateixa idea de bellesa». El ballarí i coreògraf pretén fer una mirada àmplia sobre temes com ara l'erotisme, la bellesa, la lletjor, la degradació, el domini, l'aspecte i el culte al cos i, fins i tot, la mirada que se n'ha fet al llarg de la història de l'art. Cortés explica que la peça que ha creat, inspirada en la pintura i la música, se la imagina «com un oratori», i que el procés ha estat el mateix que a l'hora de pintar un quadre: «Disposava d'un llenç sobre el qual anava traçant pinzellades fins a descobrir un fil conductor molt ferm, a sota de diverses capes, és a dir, l'essència, la matèria que es pot transformar, emmotllar, restaurar o dibuixar.» Tot i aquestes explicacions, Cortés explica que no és críptic: «Sóc senzill, mai abstracte. El que emana de la peça no és críptic, és clar i directe i gens sofisticat, perquè apel·la sobretot a una mena d'intel·ligència intuïtiva, a les vísceres.»

Jordi Cortés afirma que li agrada treballar amb artistes provinents d'altres àmbits com el teatre, perquè treballant només amb ballarins s'avorreix. El coreògraf també treballa en aquesta peça amb dos intèrprets discapacitats, Isabel Palomeque, amb afàsia motora a causa d'un ictus, i Adolfo Colmenares, discapacitat visual. Aquest darrer, que havia ballat sempre fins fa quatre anys, va decidir tornar-hi per la singularitat de l'experiència, pel fet de ballar amb altres discapacitats i perquè «no havia de contar», com es veia obligat a fer en experiències anteriors. Palomeque va destacar la seva «frescor» i la del muntatge, segons ella, «carregat d'informació.»