“Cendrós no va voler pertànyer al ramat”

Per primera vegada tenia una gran història que ho tenia tot per poder fer un bon llibre: pel personatge, que era força desconegut; perquè la gent enllaçaria el contingut del llibre amb l'èxit de la mítica ampolleta Floïd, i per mi com a escriptor, que em permetria posar en ordre la multitud de tasques de mecenatge que va fer de manera narrativament atractiva, amena i apassionant com la història viscuda pel protagonista.

Els Cendrós, el seu pare i els seus tiets, venen de Valls i s'instal·len a Barcelona. A la rebotiga creen el Floïd, que provoca una sacsejada molt forta a la societat. Canvia la higiene dels homes, la manera d'anar a la barberia, la manera d'entendre la imatge de l'home, que passa a fer bona olor. Això permet encarar-se a la vida d'una manera més moderna. I la paraula moderna és molt important en aquesta història. Cendrós, que ha fet molts diners amb el Floïd, s'adona que, en aquell context tan gris del franquisme, l'única solució, la seva arma, no pot ser cap altra que els llibres, la cultura. En aquell moment que la cultura catalana vol ser arrasada apareix un personatge que enterra una autèntica fortuna empenyent campanyes de mecenatge de tot tipus.

Quan el lector arriba en aquest capítol ja s'ha carregat d'una energia molt positiva per entendre que la fundació d'Òmnium és conseqüència d'un gran patiment i de la voluntat de fer una cosa col·lectiva. En Cendrós és modern, internacional, col·lectiu. Vol fer una obra col·lectiva perquè tothom pugui ajudar, promocionar, la cultura catalana. Des de la societat civil.

La biografia té la llavor de la supervivència molt ficada endins. El fet que els pares s'hagin hagut de traslladar del poble a la ciutat i tirin endavant el negoci es produeix amb un gran esforç personal. Vivien sobre la fàbrica, al carrer Rocafort. Tota la casa feia olor de Floïd! Van fer olor de Floïd tota la seva vida. Catalunya s'ha creat en gran part per aquesta gent i el seu esperit, els botiguers, els artesans, tota aquella part menestral. Encara que el definim com un industrial, té sempre aquesta llavor de supervivent. No li dona la gana de veure la seva cultura esclafada. Com a integrant del que es considerava la burgesia catalana, no li dona la gana de fer el que fan altres empresaris, d'actuar amb una ambigüitat sota el franquisme que ha acabat fent molt mal, i s'hi rebel·la d'una manera molt clara i vehement. És una qüestió de personalitat. Cendrós no va voler pertànyer al ramat.

S'està normalitzant que una biografia també pugui convertir-se en supervendes i en un llibre que es pot llegir com una novel·la o un assaig. Em fa especial il·lusió perquè m'hi he trencat les banyes. He entrevistat més de seixanta persones. És una biografia molt viva, una història que no havia estat explicada.