Una jutgessa commina Forallac a fer un pla especial de protecció per al nucli de Peratallada

El 6 de juny del 2003, la comissió de Patrimoni de Girona, en una reunió presidida per Joan Domènech, va donar llum verd a l'avantprojecte de construcció de quatre cases unifamiliars a la plaça del Castell de Peratallada, que ja havia estat rebutjat en una primera ocasió i que va ser reformat per poder tornar-lo a presentar i ser aprovat, tot i no incloure el preceptiu informe arqueològic. El promotor de l'obra era Àngel Frigola. En base a aquell informe, que no dictaminava sobre un projecte definitiu –el matís és important–, l'Ajuntament de Forallac va atorgar la llicència d'obres. El 13 de desembre del 2004 l'avantprojecte va ser declarat lesiu a l'interès públic, mitjançant una resolució de la consellera de Cultura, Caterina Mieras, a instàncies dels serveis territorials de Cultura a Girona, dirigits aleshores per Joan Solana, que van iniciar, el dia 8 de juny del 2004, els tràmits per deixar sense efecte la decisió presa el 2003. L'11 de febrer del 2005, l'advocat de la Generalitat de Catalunya va fer el següent pas i va presentar un recurs a la sala contenciosa administrativa contra l'acord de la comissió que aprovava l'avantprojecte, per tal d'aconseguir la seva anul·lació. La jutgessa desestima els defectes de forma i temps al·legats per les parts demandades en la causa: l'Ajuntament de Forallac, la promotora Fontallada SL i Àngel Frigola. En la sentència també es rebat l'argument que la construcció s'ajusta al planejament urbanístic de Forallac. La jutgessa al·lega que aquest plantejament recull que el conjunt quedarà subjecte a la redacció i aprovació d'un pla especial i que mentre aquest no es redacti, com és el cas, qualsevol intervenció haurà de ser informada favorablement per la comissió de Patrimoni. La sentència diu: «L'Ajuntament de Forallac, si vol posar fi a la competència de l'expressada comissió [de Patrimoni] amb el contingut i l'abast actual, el que ha de fer és promoure i aprovar en el marc de les seves competències el pla especial de protecció del conjunt històric, en el qual s'estableixin amb claredat i precisió totes les normes relatives a les finques d'aquest, resolent, entre d'altres qüestions, la relativa a l'edificabilitat.» La jutgessa considera provat que el canvi de criteri de la comissió de Patrimoni es fonamenta en un informe tècnic i desestima l'al·legació dels demandats en què argumenten que el conjunt històric de Peratallada ja ha tingut moltes pèrdues d'ençà del 1975, en què es va declarar conjunt històric, donant a entendre, segons la jutgessa, que ja no mereix la mateixa protecció. Un altre dels arguments per anul·lar l'acord que esgrimeix Isabel Hernández és que l'acord del 2003 és «ja en si mateix un indici de la seva il·legalitat», per continuar dient que «l'avantprojecte ni preserva l'ambient medieval del conjunt ni el sabor de l'època medieval de la plaça». La sentència, en cas que sobre ella no es presenti recurs, que és poc probable que es faci, obre la porta al promotor de les obres a la petició d'indemnitzacions. Si és així, està per veure a qui es demanaran; si a la Generalitat, a l'Ajuntament o bé a tots dos. I al solar de la plaça del Castell de Peratallada, mentrestant, creixen les males herbes entre els paraments de la torre i el tram de muralla medievals descoberts, en espera que es resolgui tot aquest embolic, que va començar el 2002 i que va per llarg.