literatura
novetats per sant jordi
Cossetània proposa una vintena d'autors del territori
L'editorial vallenca encara la diada de Sant Jordi amb optimisme per la sensible recuperació del sector
Margarida Aritzeta, Tecla Martorell i Carles Rebassa, alguns dels autors amb aquest segell
Amb un sector del llibre que en els darrers anys ha perdut una part important de facturació per la crisi, tot i que sembla que es va recuperant “sensiblement”, Cossetània i Angle i els altres segells del mateix grup editorial (Eumo, Lectio, Quorum Llibres i Capital Books) encaren amb optimisme la diada de Sant Jordi. El director de Cossetània, Jordi Ferré, presenta unes 200 novetats editorials, de les quals una vintena són d'autors del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Una de les apostes per la diada d'enguany és el darrer títol de Margarida Aritzeta, La filla esborrada, publicada al febrer i que ja va per la segona edició. És una novel·la basada en fets reals, que explica la història d'una jove que es va enamorar d'un maqui i va fugir amb ell: “I la van esborrar de la memòria de la família”, va explicar ahir Aritzeta. L'editorial, amb seu a Valls, té altres dos èxits assegurats. Per una banda, el nou llibre de Carla Zaplana, que després de l'èxit de Sucs Verds –que en els dos darrers Sant Jordi va estar entre els llibres més venuts al país– ara presenta Batuts verds, amb una trentena de receptes, amb el qual es vol mantenir en els primers llocs del rànquing. I per altra banda, Roger Roig i Hugo Prades amplien la col·lecció infantil d'El Patufet –de la quals ja tenen venuts més de 50.000 exemplars– amb el títol Patufet, on ets? Viatge per la història de Catalunya. Els mateixos autors també han publicat Juga amb la llegenda de Sant Jordi, un volum que inclou jocs per als més petits relacionats amb sant Jordi i el drac.
En novel·la hi ha alguns títols que arriben amb la garantia d'haver estat premiats. És el cas d'Eren ells, del mallorquí Carles Rebassa, guanyador del darrer premi Pin i Soler de Tarragona i posteriorment també del premi Ciutat de Barcelona de novel·la; una obra que plana sobre “la marginació i l'obligatorietat de tenir una identitat”, segons va explicar l'autor. També és el cas d'El nostre pitjor enemic, un viatge “a l'esperança o a la desesperança” que gira al voltant d'un comandant de poca rellevància que ha d'acompanyar l'exdictador d'un país inconcret en el seu trasllat a una illa perduda. Amb aquesta obra Jesús M. Tibau va guanyar el 33è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre. Tecla Martorell es va endur el premi de narrativa Fra Albert Vidal de les Festes de la Serra de Montblanc amb l'obra Com les soques de les figueres velles, sobre dues dones immigrants. I Àngel Vallverdú és l'autor del títol No es poden donar tants llangostos a la sibeca, premi Sebastià Juan Arbó 2016. Entre les novetats de Cossetània també hi ha Fill de la memòria, d'Antoni Cisteró i L'ungla i la carn, d'Isabel Salvat, entre d'altres.
LA XIFRA
“Hem passat uns anys molt durs”
El mercat editorial ha perdut en els darrers anys un 40% de la seva facturació: “Hem passat uns anys molt durs”, apunta Jordi Ferré, responsable de Cossetània Edicions, que reconeix que des de l'any passat el mercat “no ha baixat més i s'ha recuperat sensiblement”. “Però tenim clar que no tornaren a l'escenari de facturació dels anys 2006-2007”, puntualitza. Una de les mesures que han hagut d'adoptar la majoria d'editorials és de la reduir les tirades de llibres. Ferré, però, és positiu: “La tendència del nostre grup és de creixement respecte a l'any passat.” Pel que fa al nombre de títols publicats, les xifres també es mantenen o fins i tot augmenten: Cossetània publica uns 90 títols a l'any; Angle, uns 45; Lectio, en llengua castellana, una vintena; Capital Books i Quorum Llibres, uns cinc a l'any cadascuna, i Eumo ( en la qual Cossetània participa en un 30% de l'accionariat), uns 25 títols l'any.