Una vida de gran pel·lícula

Com si fos una última opció per als que tenen dubtes sobre què regalar per Sant Jordi, Quaderns Crema presenta L'amor no ho és tot, una antologia de la poeta nord-americana, i tercera dona que va ser guardonada amb el premi Pulitzer, Edna St. Vincent Millay (1892-1950). Revolucionària en el seu temps, no es va arrugar en el moment de defensar els anarquistes Sacco i Vanzetti i un dels seus llibres va ser censurat a molts estats pel tractament que feia de la sexualitat femenina. Amb els anys, la poesia de l'Edna ha crescut i alguns s'atreveixen a comparar-la amb els seus contemporanis Robert Frost i Robert Lowell. Parlem amb el seu traductor, el premi Carles Riba Marcel Riera, que ens ha ofert una traducció acurada dins l'edició bilingüe. El traductor recorda que per l'amable intercessió de Francesc Parcerisas, va proposar a Sandra Ollo, editora de Quaderns Crema, algunes traduccions líriques anglosaxones en línia amb els orígens i la trajectòria de l'editorial i que eren inèdites en català. Entre aquestes hi havia l'Edna St. Vincent, que de seguida li va fer gràcia. “A partir d'aquí tot va anar rodat. I encara ens en queda alguna al calaix! Però, de fet, abans, l'Edna m'havia triat a mi quan la vaig llegir, fa anys, en una antologia.” La personalitat de la poeta l'ha convertit en un mite, des dels primers concursos fins a l'arribada a Nova York el 1917, on s'instal·laria al barri del Greenwich Village. A la ciutat es va relacionar amb grans figures, com el crític Edmund Wilson, que li va proposar matrimoni, que la poeta va descartar. Més enllà d'aquest recorregut biogràfic, Riera ens diu: “Donar a conèixer en català una autora moderna d'aquest nivell em sembla que, un cop en llegeixes uns quants poemes, s'explica per si sol. A parer meu, és la millor poeta nord-americana de la primera meitat del segle XX perquè per primera vegada una escriptura que s'origina en els romàntics anglesos pren una forma veritablement moderna i genuïnament nord-americana pel contingut, pel to, per la provocació, per la manca de complexos. Formes clàssiques, domini aclaparador de la llengua, una dicció brillant i un contingut provocador. De fet, els seus primers poemes famosos tenen ja gairebé cent anys i avui sonen frescos, arravatats, plens de vida.”

Quan insisteixo en l'aspecte personal, sobre quin seria el seu retrat de l'Edna St. Vincent, Riera respon de manera automàtica: “Era una dona enlluernadora, que des de petita tenia el domini de la paraula i que va escriure per primera vegada sobre temes que no tractava ningú i que eren inimaginables en la veu d'una dona. Era menuda i preciosa, delicada, de pell blanca i cabells panotxa, amb la cara pigada. De la seva aparença de nina fràgil, se n'enamoraven tant els homes com les dones, i ella, de tots. I quan recitava omplia teatres i captivava l'audiència. Es va convertir en una estrella durant els seus anys de glòria, del 20 al 40, l'època del jazz, de la depressió, de l'art déco. Sembla estrany que no se n'hagi fet una pel·lícula.”