L'estrena de Canigó

L'estiu de 1884, Jacint Verdaguer està turmentat. En una carta adreçada al seu amic, el canonge Collell, el poeta de Folgueroles confessa la necessitat de sortir “de la Babilònia on els meus pecats m'han portat a viure”. Verdaguer no només cerca la tranquil·litat espiritual, sinó també la font de la inspiració. Des de fa mesos, recorre el territori per recollir escenaris de llegenda i testimonis del folklore popular. És per aquest motiu, molt probablement, que el 18 de juliol fa parada a Banyoles. El poeta hi arriba amb el cotxe d'en Sala, un dels ordinaris que fan el servei entre Girona i la vila de l'estany; i intenta passar desapercebut entre els estiuejants que arriben atrets pels banys de la Font Pudosa. Com alguns d'aquests, s'hostatja en una casa particular, concretament a cal Forro, a la placeta de la Font. Ben aviat, Verdaguer aconseguirà aplegar al seu voltant un grup d'assessors d'excepció, entre els quals hi haurà el farmacèutic Pere Alsius, el sacerdot Josep Simon, el poeta Joaquim Hostench i els germans Perpinyà; tots ells amarats de l'esperit de la Renaixença i bons coneixedors de les llegendes i tradicions de la comarca.

Durant la seva estada a Banyoles, Verdaguer serà honorat amb una vetllada literària a la Joventut Catòlica i li organitzaran excursions diàries per conèixer l'estany, el paratge de les Estunes, el convent vell o can Morgat. En una d'aquestes, el poeta i el seu cercle d'amics arribaran fins a la font del Salt d'en Vila, al terme de Pujarnol. Es tracta d'un paratge idíl·lic, que un altre poeta, Joan Maragall, descriu com “un indret verd i profund, com mai cap més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, profund i clar”. És en aquest escenari meravellós on es produirà una primícia literària: l'estrena del poema Canigó. En un article escrit molts anys després, un dels seus amics de Banyoles, Joaquim Hostench, recrearà l'ambient d'aquella experiència: “Asseguts vora la font i a l'ombra frescal de les alzines que li fan de dosser, va recitar-se alguna poesia, acabant mossèn Verdaguer amb la lectura d'alguns fragments del seu poema Canigó molt temps abans de publicar-lo.” Havien passat gairebé cinquanta anys d'aquella jornada, però Hostench encara recordava “la fonda impressió que va causar-nos el poder fruir de les primícies d'aquella obra immortal”.

Verdaguer només romandrà set dies a Banyoles, però hi deixarà una forta empremta. Una bona prova d'això és el poema titulat A mos amics de Banyoles, que escriurà des del santuari de la Mare de Déu del Mont, el seu següent destí. La composició es convertirà, ben aviat, en un petit tresor literari, reproduït insistentment a les publicacions locals. El metge Josep Maria Mascaró la situarà com a lema de la seva Topografía médica i l'historiador Lluís Constans farà el mateix a Bañolas. Encara avui, l'original es conserva en un espai privilegiat, a la seu del Centre d'Estudis Comarcals. El pas per la vila de Banyoles també deixarà petjada en l'activitat literària de Verdaguer i, més concretament, en el poema Canigó. En la versió final apareixen les aloges i un drac “feréstec, monstruós, deforme” que “amb son verí l'estany enterbolia, i de sa cua amb lo remàs enorme / a la vila ses ones rebatia”. Però, afortunadament per als vilatans, “lo monjo sant Emeri, / dels orfenets i viudes a les veus, / deixà son asceteri/ i el monstre esgarrifós caigué a sos peus”.

Amb el pas dels anys, el poema ha esdevingut un clàssic de la literatura catalana. I qui vulgui assaborir-lo en un entorn especial probablement es decanti pel santuari de la Mare de Déu del Mont o s'enfili fins el capdamunt del Canigó. Totes les opcions són recomanables. Però també pot escollir la font del Salt d'en Vila. Per a tots aquells que, a més a més, vulguin fer-ho en companyia i delectar-se amb alguns fragments com els que Jacint Verdaguer va recitar en primícia als seus amics de Banyoles aquell 20 de juliol de 1884, hi ha convocada una lectura per a dissabte vinent, organitzada pel Centre d'Estudis Comarcals i amb la col·laboració dels ajuntaments de Banyoles i Porqueres.