Mirabet i les petites coses

Ramon Mirabet s'ha forjat la seva carrera musical com a músic de carrer. Sis anys errant, amb aquell punt d'anarquia pròpia d'un jove rebel que té moltes coses a dir, cantant en el seu cas, i com a únic equipatge, una guitarra. I la veu, és clar, i quina veu! Ara, amb una creixent popularitat, arran d'un hit majúscul com és Those little things (banda sonora del millor curtmetratge anunci que ha fet Estrella Damm) i un potent segon disc titulat Home is where the heart is, aquest jove artista de Sitges fa una gira fent-se acompanyar per sis músics per sales de concert i auditoris demostrant en viu i en directe el perquè del seu èxit.

Molts ho vam poder comprovar divendres a la nit al concert que va oferir al festival Strenes de Girona. Un concert on, malgrat que Mirabet va reconèixer estar “espès” i “distret”, on el so s'acoblava (massa sovint) i fins i tot a la guitarra se li va trencar una corda, cada vegada que es deixava anar ho arreglava oferint grans temes. Músic eclèctic, difícil d'encasellar, que veu de fonts jazzístiques –el seu pare, present al concert, és trombonista– i la tradició del folk americà per part de mare, va regalar-nos grans versions, com The boots are made for walking de Nancy Sinatra, When you're smiling de Louis Armstrong i, sobretot, Bring it on home to me de Sam Cooke i Fish and bird de Tom Waits. Amb això ja n'hauríem fet prou per a la nit, però no, Ramon Mirabet va demostrar que li agrada apropar-se al públic, trencant protocols, i ja sense amplificadors, va situar-se enmig del públic per tocar a pèl Wake up i, un cop finalitzat el concert, va oferir un bis improvisat al hall de l'Auditori davant d'un centenar d'espectadors, com es pot veure a les xarxes socials. I això sense dir que abans ja ens va posar la pell de gallina cantant l'evocadora Glenfinaan i recordant-nos (cantant) que la vida es disfruta amb el plaer de les petites coses.