Cultura
Tot el que ha cantat
Raimon, que avui inicia al Palau de la Música Catalana el cicle de dotze concerts del seu comiat, reuneix en un volum les lletres de totes les seves cançons
Ho diu el mateix Raimon en el pròleg d'aquest Raimon. Tot el que he cantat. Lletres completes 1959-2017 que acaba de publicar l'editorial La Magrana: “El títol és fàcil de justificar. És un títol descriptiu. Tot el que he cantat és aquí. Si més no, totes les paraules que he cantat.”
Efectivament, aquest extens volum, que inclou també algunes de les fotografies icòniques d'actuacions del cantant de Xàtiva, reuneix una per una totes les lletres de totes les cançons que Raimon ens ha ofert al llarg de la seva carrera, en total 153, moltes amb lletres seves i d'altres de reconeguts poetes com són Salvador Espriu o Ausiàs March. Un recorregut musical que, justament, aquesta nit inicia el seu camí final en una tanda de dotze concerts al Palau de la Música, que es clourà el dia 28 vinent.
Raimon, que aquests últims dies ha estat preparant amb els seus músics de sempre els concerts del Palau –“seran uns recitals per fer plaer al públic”, va avançar en una entrevista el mes de març passat a El Punt Avui– creu que algunes de les cançons que ha escrit “es poden llegir com a poemes”. “Algunes dins de la norma de la poesia culta, d'altres prescindint-ne conscientment en funció de l'oralitat i el ritme”, escriu Raimon al pròleg, on ressalta que “amb el llibre hi ha un lector, i ja se sap que un lector sol ser més atent i reflexiu que no un escoltador”. “L'oralitat guanya sempre en extensió de la difusió. La lectura guanya en profunditat”, conclou el cantant.
En el llibre es presenten les cançons endreçades en diferents apartats. En primer lloc hi ha totes les lletres que ha escrit el mateix Raimon. Un segon conté tots els poemes de Salvador Espriu que ha musicat i cantat. A continuació, un petit apartat amb un poema de Pere Quart titulat Una vaca amb un vedellet en braços. Una quarta secció és per a Ausiàs March i una altra per a altres autors dels segles XIV al XVI. Finalment, un darrer apartat recull la versió catalana que Raimon va fer l'any 1973 de la cançó de Víctor Jara Et recorde Amanda i l'èxit català Se'n va anar, de Josep Maria Andreu i música de Lleó Borrell.
De les lletres de les seves cançons, Raimon comenta que mai ha volgut dividir-les en “etiquetes de fàcil circulació. “Hi ha gent que pensa i creu que Al vent és una cançó protesta. Què hi farem... La primera cançó de protesta que es publica en aquest país és Diguem no, el 1966, sis mesos després d'Al vent”, escriu Raimon al llibre, on també recorda que les cançons que ha escrit van “lligades de manera indestriable” a la seva vida individual que, “com a persona, va lligada a la col·lectiva”.
Espriu i March
Sobre les cançons a partir de poemes de Salvador Espriu, Raimon recorda que va començar a musicar-ne l'any 1963 amb Cançó de capvespre. Des de llavors ha posat música i ha cantat 23 poemes de diferents llibres de l'autor de La pell de brau. “La meva admiració per Salvador Espriu, home i poeta, ha anat creixent. El poeta viu i viurà mentre perduri la llengua en la qual va escriure”, diu Raimon, que creu que ha fet arribar Espriu a gent que no té costum de llegir poesia.
D'Ausiàs March, Raimon recorda com el va sorprendre la seva poesia en llegir-ne un poema a la universitat quan tenia divuit anys. “L'enlluernament encara avui, cinquanta anys després, és viu”, diu el cantant, que, a partir de llavors es va proposar musicar i cantar aquella poesia que tant l'havia impressionat. Recorda que va ser l'any 1969 quan va trobar la música del poema 46 que va cantar, per primer cop, en un sopar a casa seva, amb Espriu de convidat. “Després de cantar Veles e vents, i amb tots els dubtes que jo acumulava, vaig tenir l'alegria de sentir Espriu, emocionat, donant-me les gràcies «de part d'Ausiàs March». “Aquella nit vaig saber que podia i havia d'endinsar-me en l'obra de March i fer algunes belles cançons que poguessin contribuir a la difusió d'aquella magnífica, tensa i reconcentrada poesia”, diu Raimon.
Un altre aparat del llibre el conformen diferents textos de Manuel Sacristán, Joan Fuster, Enric Gispert, Salvador Espriu i Joaquim Molas.
El llibre es clou amb la relació complerta de la discografia del cantant, un llistat amb la data de composició i primer enregistrament de les cançons i un índex de cançons per les planes on surten.
Tota la discografia, digitalitzada
-
Al vent, La pedra, Som, A cops, 1963. PICAP. -
Disc antològic de les seves cançons en directe, 1964. PICAP. -
Cançons de la roda del temps, 1966 - 1967. PICAP. -
Cantarem la vida, 1968. PICAP. -
Raimon en Montevideo, 1971. PICAP. -
En vivo, 1972. PICAP. -
Cançons de mai, 1997. PICAP. -
Rellotge d'emocions, 2011. PICAP.
Coincidint amb els dotze recitals de comiat d'en Raimon, Picap i el cantant han acordat la digitalització de totes les seves obres, que per primera vegada són disponibles al mercat digital, en serveis com iTunes o amb la modalitat de streaming en llocs especialitzats com Spotify .
Raimon te tots els drets de la seva obra discogràfica, tret dels quatre discos editats per Movieplay –entre els quals hi ha El recital de Madrid (1976) o Lliurament del cant (1977), que actualment té la Warner, però sí que disposa i decideix sobre tota la resta de l'obra, tant l'editada a l'Estat espanyol com edicions que s'han fet al Japó, Argentina o altres països o discos mai publicats a Catalunya en cap format.
Raimon sempre ha administrat la comercialització dels seus enregistraments d'una forma molt acurada i mai ha estat a l'abast del públic l'obra sencera. Sí que ho han estat totes les cançons a través de les diferents integrals, com la Nova Integral Edició, deu volums editats l'any 2002 per Picap, però no tots els enregistraments.
Amb aquesta edició digital, es recuperen les portades originals de tots els discos SG, EP's o LP's, també els escrits que hi ha en els llibrets, d'autors tan diversos com Josep Pla, Eduardo Galeano o Joan Fuster, i es podrà gaudir de les edicions de concerts únics a diversos països estrangers o en llocs com ara Montserrat, l'any 1969.