Realitat onírica i somnis de debò

La novel·la gràfica ha trobat en el gènere biogràfic una nova manera d'explicar personatges reals. El dibuix aporta una interpretació plàstica del univers del biografiat que té un valor afegit a l'hora d'aprofundir en el coneixement o, si és el cas, la recreació del subjecte. Al món literari li escau força aquesta opció. Fa poc sortia una excel·lent visió en dibuixos de la vida i obra de Cortázar (amb text de Jesús Marchamalo i dibuixos de Marc Torices Nørdica) i ara Rey Naranjos Editores ens presenta Rulfo. Una vida gràfica, dels colombians Òscar Pantoja, guionista, i Felipe Camargo, dibuixant. Realitzat amb tons sèpia, que posen de relleu el pas del temps i, sobretot, la mort, que va ser omnipresent en la vida de l'escriptor mexicà, aquest còmic converteix els somnis en realitat i els fets reals en onírics, molt a la manera de l'autor d'El llano en llamas i Pedro Páramo. La biografia no podria començar de manera més tràgica: l'assassinat del pare de Juan Rulfo, i acaba amb una cita en què Pedro Páramo invoca el seu pare.