poesia/ Història
La decadència ha decaigut
El títol que encapçala aquestes ratlles és un regal de l'Àlex Broch, el director de la nova Història de la Literatura Catalana. Ell és un home savi, amable i generós, com va deixar ben clar Jordi Coca en un article publicat al Núvol. La HLC és una obra col·lectiva, pensada amb la voluntat de construir les infraestructures culturals que totes les societats necessiten, com escriu Broch al pròleg del primer volum (2013). A finals del 2016 n'ha sortit el quart, dedicat a la literatura de l'edat moderna. En la meva modesta opinió, aquest volum és el més revolucionari de tots els previstos, perquè la sistematització de les èpoques literàries comporta un canvi de paradigma que ha de desterrar per sempre del nostre imaginari col·lectiu el concepte de decadència aplicat als segles XVI, XVII i XVIII.
Les etiquetes sempre són fruit d'un context, que les justifica. En el cas que ens ocupa, l'etiqueta de decadència la va començar a utilitzar Antoni Rubió i Lluch, que el 1901 va dividir la literatura catalana en tres grans períodes: l'època medieval (o nacional), la decadència i la renaixença. Aquesta sistematització va tenir èxit perquè era el que convenia a principis del segle XX i va ser seguida per tots els historiadors de la literatura posterior durant molts anys, per bé que amb matisos, com és lògic. Dècades després, va ser escampada pels llibres de text durant els primers temps d'ensenyament de català a les aules d'educació secundària, quan encara s'hi ensenyava literatura (no com ara, que la literatura ha esdevingut un instrument per aprendre llengua i s'ha fet desaparèixer del currículum obligatori qualsevol indici que apunti al desenvolupament de la reflexió, de la personalitat o del pensament crític a partir de textos literaris).
El quart volum de la HLC explica amb profunditat i didactisme el que el món acadèmic ja sap des de fa dècades: que la sistematització de Rubió i Lluch no és útil perquè ja no és creïble l'existència d'un daltabaix irrecuperable enmig de dos períodes d'esplendor. De fet, aquesta classificació ja fa molts anys que ha estat rebutjada pels historiadors de la literatura. En la presentació del volum, Josep Solervicens (que n'és el director) ho deixa ben clar i explica els plantejaments ideològics i metodològics que han guiat la confecció dels tres grans capítols. Parlaran d'èpoques i no de períodes, les èpoques no s'han de correspondre necessàriament a un segle concret, es tindran en compte els canvis epistèmics i estètics de la literatura europea (i interpretacions com les de Foucault, Hempfer, Wiedemann o Benjamin).
Així, els tres grans capítols porten aquestes etiquetes útils, perquè descriuen uns processos ideològics i culturals de vigència a tot Europa: Renaixement, Barroc, Il·lustració.
Un altre encert del volum és que cada un dels capítols té cinc apartats idèntics. El primer, explica els conceptes clau de cada un dels moviments. El segon està dedicat a la lírica, el tercer al teatre, el quart a la narrativa (en prosa i en vers) i el cinquè, a les especificitats de la literatura catalana. Després, hi ha un apartat dedicat a les figures emblemàtiques de cada època. El volum ha estat redactat per un equip format, a més de Solervicens, per M. Ledroit, A.LL. Moll, M. Paredes i A.M. Villalonga. Té el valor d'aportar dades noves, de recuperar textos oblidats i, sobretot, de reordenar la producció literària catalana de l'edat moderna contextualitzant-la en els paràmetres de la literatura europea del seu temps.
Així doncs, el quart volum de la HLC ha d'enterrar definitivament la sistematització antiga. De feina ja se n'ha fet: al currículum de l'assignatura optativa de literatura catalana de batxillerat, la literatura de l'edat moderna s'anomena Del Renaixement a la Il·lustració: Francesc Fontanella, Francesc Vicenç Garcia, nomenclatura seguida pels llibres de text. Però algunes pàgines web encara defineixen la decadència des de la perspectiva obsoleta: així ho fan la viquipèdia i uns quants blogs, alguns adreçats als alumnes de literatura catalana de batxillerat i escrits per professorat d'institut. S'hauran de posar al dia.