Catsfromcat publica el seu segon disc, ‘Black album'

“Fem música perquè ens agrada i per divertir-nos. I fem aquest tipus de música perquè, quan érem petits, jugàvem al carrer a ser els Beatles”, explica Víctor Alcaraz, cantant, guitarrista i compositor –també toca l'harmònica i els teclats– de Catsfromcat , un grup que, com ja indiquen les seves paraules, no va néixer per dedicar-se professionalment a la música. De fet, toquen poc en directe i el seu primer disc, titulat com el grup, es va publicar fa set anys. Des de llavors només havien gravat un single, Cridem (2014), amb un videoclip que inclou uns simpàtics dibuixos al·legòrics, per reclamar la independència de Catalunya “amb consens i sense agressivitat”. Ara, Catsfromcat ha publicat el seu segon àlbum, titulat ni més ni menys Black album (Picap), en un homenatge evident al White album dels Beatles, ja que el grup de Liverpool –i sobretot els seus últims discos– és, juntament amb Dylan, una de les principals influències d'Alcaraz i els seus companys d'aventures musicals: Loris Cover (baix), Manel Aguilera (bateria) i Francesc Ubanell (guitarra), que s'ha encarregat també de gravar el disc als seus estudis 5Grama , entre Girona i Pujals dels Pagesos (Cornellà del Terri). El grup assaja habitualment a Púbol, on viu Alcaraz.

El disc, que està disponible a les principals plataformes digitals però de moment no s'editarà en CD, s'obre amb Harlem Jazz Club, single i probable videoclip amb “un toc jazzístic”, però que “no té res a veure amb el Harlem de Barcelona, sinó amb un antre imaginat”. Entre els altres deu temes del disc, destaquen també Peixos al terrat, una cançó protagonitzada per “un porreta que fot el camp del psiquiàtric” i, entre aires country reforçats per l'harmònica, té fantàstiques visions al·lucinades. Víctor Alcaraz (Barcelona, 1961) també descriu la gran tristesa que va sentir quan van assassinar el seu “ídol” a The day John Lennon died, que a pesar del títol, està cantada en català, com la resta del disc.