Bruts: “Venim a explicar el que la gent no gosa dir”

“Jo callo, tu calles, ells criden. Jo curro, tu curres, ells cobren. Jo obeeixo, tu obeeixes, ells manen. Jo protesto, tu protestes, ells guanyen.” Aquesta és la tornada de Verbs inusuals, la segona cançó del primer disc del grup selvatà Bruts , que es presenta en societat com un “power trio de pop punk rock en català sense pèls a la llengua”, i està format per Àngel Arias (veu i guitarra), Joan Vergés (bateria i crits) i Oriol Francisco (baix i crits). “Bruts va néixer per una trucada d'en Joan, que venia del soul [Vergés va ser bateria de The Pepper Pots] i proposava fer alguna cosa més reivindicativa i més pura, per contrarestar el moviment folklorista català d'etiquetatge vegà. Perquè el folk pop amansa les feres, és música per a tietes, i és una mica trist que la gent no reaccioni i es mogui una mica”, explica Àngel Arias, que havia format part del grup de blues The Cat Express i va gravar com a cantautor un disc titulat Ithemba (‘esperança'). Oriol Francisco, el tercer en discòrdia, ha tocat amb grups com Mendetz i The Handclappers. Bruts va néixer el 2014 al triangle que formen Hostalric, Vidreres i Breda, on assagen i on van gravar el disc ara fa un any amb Pere Vigatà (Jaque al Rey) com a tècnic de so. Víctor Garcia es va encarregar de la masterització als estudis Ultramarinos.

Bruts , el disc, ha estat produït per Miqui Puig i editat per LAV Records . “La relació amb Miqui Puig ve de l'època dels Pepper Pots. Li encanta parlar de música i té una visió molt àmplia i oberta com a músic i productor”, afirma Joan Vergés. “En Miqui es va implicar molt en la preproducció, prenent notes i llançant un munt d'idees. Ho tenia tot molt clar i va ser extremadament respectuós amb el nostre treball”, afegeix Arias.

Els membres de Bruts reconeixen influències musicals i estètiques de grups com ara The Jam –la referència de partida, fins i tot en el format de trio– i The Clash, un grup que no tenien al cap inicialment però al qual han “anat a parar” d'una manera natural, i només cal veure l'estètica militar de Bruts. “Ens sentim més a prop d'Albert Pla que del punk més convencional. Al que fem també en pots dir simplement blues o rock: et fots a tocar i surt el que surt... brut!”

Els crèdits del disc també inclouen Pau Farell com a autor del disseny i la portada i guitarrista de reforç a totes les cançons; Manel Rost (Grateful Blues) toca l'harmònica a Blues brut i L'oncle honorable, i també col·laboren en diversos temes el bateria Rubén Berengena, el saxofonista Tomy Muñoz, Arecio Smith (Astrio) amb el Farfisa i el Hammond, i Feli Hernández i Neus Aguer fent cors.

Sobre el contingut de les seves cançons, amb títols com la inicial Germans i germanes, Incomunicats, Esclaus del segle XXI i El progrés, els membres de Bruts fan un parell d'aclariments: “Cantem en català amb llenguatge i temàtiques de conversa de bar, entre col·legues. Som una mica trobadors i venim a explicar el que la gent no s'atreveix a dir, pel factor por provocat per la llei mordassa o la condemna a César Strawberry.”

Amb aquesta actitud combativa Bruts actuaran el divendres 19 de maig a Mariscal de l'Estartit, en un programa doble amb Pol Fuentes, i el 30 de juny a les barraques d'Hostalric. I la lluita continua.