La figura de Verdaguer va ser “segrestada” pel règim franquista

'Quin Verdaguer tenim en el nostre imaginari?'. Amb aquesta pregunta arrenca la mostra que des d'aquest divendres es pot visitar a la sala d'exposició de l'Ajuntament de Folgueroles sota el títol 'Verdaguer Segrestat. L'apropiació del mite durant el franquisme'. A través d'una vintena de plafons i a partir d'articles periodístics, imatges, enregistraments i correspondència, d'una manera amena, l'exposició proposa descobrir com la dictadura va utilitzar al seu favor una de les figures més emblemàtiques de la cultura catalana i la va presentar com un geni de la nació espanyola. La directora de la Fundació Jacint Verdaguer, Carme Torrents, ha explicat a l'ACN que, tot i que s'intuïa, la investigació que ha servit de base per a l'exposició demostra una “clara usurpació” del poeta per part del franquisme. “Aquesta usurpació ha provocat un garbuix sobre Verdaguer que caldran generacions senceres per revitalitzar-lo i tornar-lo a situar a la normalitat com el gran poeta romàntic català”, ha afegit. La mostra s'emmarca en els actes de celebració del 50è aniversari de la Casa Museu i la Festa Verdaguer.

La directora de la Fundació Jacint Verdaguer, Carme Torrents, ha explicat que l'exposició neix de la necessitat de conèixer el tractament que va tenir la figura del poeta Jacint Verdaguer durant el franquisme. La mostra és el resultat d'un treball d'investigació a partir de diferents fonts escrites i enregistrades que ha durat deu mesos i que, segons Torrents, representa “la punta d'un iceberg” per a futurs investigadors de Verdaguer.

Torrents ha posat de manifest que en el moment que comença la Guerra Civil espanyola, Jacint Verdaguer era un “símbol”, tant per les classes populars catalanes com per les classes més acomodades, per ser una figura que s'havia revoltat contra l'autoritat, però també per la seva obra. La directora de la Fundació Verdaguer ha dit que l'exposició explica com el franquisme s'adona de seguida “que Verdaguer pot ser una arma al seu favor”, i la icona dels catalans “pot convertir-se en una gran propaganda per a l'espanyolitat”. De fet, durant la Guerra Civil, Folgueroles va ser considerada un objectiu militar, com es pot veure en l'exposició a la portada del diari La Vanguardia. “Un simple municipi de 800 habitants que en canvi simbolitzava molt en l'imaginari dels catalans”, ha recordat Torrents.

La directora ha explicat que el règim de seguida va permetre l'edició de l'obra de Verdaguer, i ja el 1943 es publiquen les obres completes. Tot i això, no es va autoritzar fer-ho en català normatiu, sinó que les obres s'editen amb la normativa d'abans de Fabra, “amb la qual cosa el català es relega a una llengua antiga, però que podia donar molta glòria a Espanya”, ha destacat Torrents.

Els governadors civils del franquisme, segons s'explica a l'exposició, es proposen usurpar les obres de l'Atlàntida i el Canigó, amb detalls com per exemple el programa de mà que es reparteix al Liceu el dia de l'estrena i on es pot veure una imatge amb la figura sencera del governador, “com si ell fos l'artista”, ha assenyalat Carme Torrents. En el fons, es tracta d'un gran aparador “a través del qual es busca que determinats catalans, pel sol fet d'agafar Verdaguer com a bandera, es posin al seu bàndol i així es guanyaven un sector de la gent”, ha explicat.

Una altra de les assimilacions que ha destacat Torrents és un passatge del poema Canigó en què Abat Oliba clava una creu cristiana al cim de la muntanya per foragitar les fades que sedueixen a Gentil, que representaven el món pagà. “Un articulista arriba a dir que el mateix que va fer Oliba plantant la creu al Canigó per cristianitza-lo, és el mateix que va fer Franco amb el Valle de los Caídos, on va posar una creu fer per fora els enemics d'Espanya i de la fe”, ha explicat la directora de la Fundació.

Tot plegat ha provocat que avui dia Jacint Verdaguer no sigui prou reconegut com a un dels exponents de la literatura romàntica catalana, ha lamentat Carme Torrents, “perquè tota aquesta operació el deixa molt tocat”. Tot i això, la directora s'ha mostrat esperançada que exposicions com aquesta, i també la mirada “desacomplexada” de les noves generacions, amb artistes actuals com Roger Mas que l'han reivindicat, es pugui anar revitalitzant la figura de Verdaguer i el poeta se situï en la “normalitat”.

L'exposició ha estat coproduïda per la Fundació Jacint Verdaguer i la Xarxa de Museus d'Història de Catalunya i està previst que després de Folgueroles, al setembre, vagi a la Casa Verdaguer de la literatura de Vil·la Joana de Vallvidrera i després iniciï la itinerància per diverses seus de la xarxa i altres equipaments del país.