L’últim ‘underground’

A Gilbert Shelton (Houston, Texas, 1940) tinc molt per agrair-li. El vaig descobrir l’any 1975 en un viatge a Amsterdam. En un moment en què a la meva habitació els discos començaven a substituir els tebeos. Amb els Freaks Brothers em vaig adonar que hi pot haver tebeos per a grans. I en aquest cas la fascinació era doble perquè als anys setanta rock i còmics van formar un bon maridatge. Era l’any del primer Canet Rock i a Catalunya anàvem amb retard: vivíem el moment com si fóssim a l’estiu de l’amor, a la Califòrnia del 1967, quan es van gestar els Freaks Brothers. El moviment hippy a deshora –el punk estava a punt d’arribar– que vivíem feia molt atractives les històries dels tres germans –i el seu gat– que només tenien un objectiu a la vida: aconseguir marihuana per fumar. Una mena de carpantas amb l’objecte de desig canviat.

Abans de la creació de les aventures de Freewheelin Franklin, Fat Freddy i Phineas, Shelton ja era conegut pel seu personatge Superserdo (Wonder Wart-Hog). De sempre s’ha dit que els Freaks van néixer perquè havia quedat fart del superporc, però ell n’explica l’autèntica raó: “Feia el grafisme d’una sala de concerts d’Austin que es deia Vulcan Gas Company, i un cop a la setmana passaven unes pel·lícules que eren una mena de paròdia del germans Marx. Jo en feia el cartell i el públic és va enamorar dels personatges que sortien a l’anunci.” Era l’any 1968 i buscant més feina es va trobar a San Francisco, el rovell de l’ou de la contracultura. Va arribar a Califòrnia amb els deures fets: havia conegut la Janis Joplin a l’escola d’art i havia esquivat el servei militar tot al·legant que era consumidor de drogues psicodèliques. D’aquell moment, diu: “Tot aquell que t’ha parlat del que va fer en aquella època, de ben segur que no et diu la veritat. Ningú que ho va viure se’n pot recordar.” Tot i que podria semblar una apologia del consum de drogues, afirma que mai va tenir problemes: “Als Estats Units, primer s’empaita els venedors i distribuïdors. Després vindrien els editors i, finalment, els dibuixants, però mai va ser el meu cas.”

Un dels seus companys de viatge va ser l’altra gran icona del còmic underground: Robert Crumb, creador, entre altres personatges, de Fritz, un altre gat mític. Shelton i Crumb fa anys que viuen a França. I mantenen la relació dels vells temps. També explica que es relaciona amb Art Spiegelman i Charles Burns, dos autors americans hereus de la contracultura però amb un registre més lligat a la novel·la gràfica.

Els gats semblen estar molt lligats al món contracultural. Dels seus personatge no destaca cap dels germans sinó el gat de Fat Freddy, que habitualment tenia tira pròpia a sota de les pàgines dels seus amos.

Li he portat un vell àlbum de la meva col·lecció. “Avui és la segona vegada que veig aquesta edició i no és legal.” Constata que és pirata i amb humor deixa constància del fet en la dedicatòria. L’editorial que sí que li paga els drets és La Cúpula, que l’ha portat no per passejar el posat de vella glòria sinó per parlar de present. Ara està treballant en un nou episodi per a una edició commemorativa dels cinquanta anys de la sèrie. No vol explicar gaire de què va, però està relacionat amb el terrorisme. Els Freaks sempre han estat molt antisistema.