“Per Calaf han passat bandes referents del folk”

Aquest nom es va decidir fa uns sets anys. Vol dir com deixar-se anar a través del folk, i també té el significat de donar a aquesta mena de música un punt de més actualitat. El festival venia d’una trajectòria molt vinculada a músiques tradicionals i va començar a obrir-se a una etapa d’experimentació amb el folk i músiques més modernes. La tria d’aquest nom va ser també una manera d’obrir-nos a altres públics.

El festival neix arran del moviment que va haver-hi de recuperació de l’acordió diatònic, molt relacionada amb les primeres trobades d’acordionistes que es van fer a Arsèguel. Un any, una persona de Calaf va anar a aquest poble del Pirineu i, en veure tot el món que envolta aquest instrument de sonoritat tan peculiar, va tornar enlluernada amb el que hi havia vist i va dir que a Calaf calia fer una cosa semblant. Així és com va començar aquest festival, en què es reunia gent molt gran i feien cançons que havien sentit als pares i avis, o que, fins i tot, havien creat ells mateixos.

No va ser una decisió d’avui per demà. Al llarg dels anys, el festival ha anat evolucionant i va passar de ser una cosa més aviat espontània a l’actual nivell. Ha estat un camí lent, però ara podem dir que per Calaf han passat bandes que són referent en el món del folk. També Comtcase, l’entitat encarregada d’organitzar el festival, ha anat canviant amb el pas del temps. Quan el festival va prendre volada, es va crear aquesta associació per poder organitzar-lo, i pel Comtcase ha passat molta gent. Nosaltres ja som el quart relleu. Vam entrar-hi en el moment de la recessió econòmica i ha estat complicat mantenir-hi unes propostes i una programació dignes amb un pressupost molt limitat. Ens vam haver de reinventar i fer noves propostes. La gràcia d’aquest festival és que hi ha diverses actuacions a diversos llocs i al mateix temps.

Tenim finançament públic i privat. Aquest festival s’ha pogut mantenir al llarg dels anys gràcies a les aportacions de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Lleida, de l’Ajuntament de Calaf i de l’Obra Social de La Caixa que, en la seva partida de cultura popular, també ens ha ajudat bastants anys. Aquesta és una part importantíssima del finançament necessari per dur endavant el festival.

En general, tenen cabuda tota mena de grups de folk. Per aquí han passat propostes molt heterodoxes i també moltes de caire experimental. Intentem oferir una programació que sigui escaient per al moment del dia i el públic que pensem tenir en aquell moment i en aquell espai determinat. No estem tancats a grups i bandes que experimenten amb el folk perquè molts, amb les seves actuacions, ens mostren l’evolució d’aquesta música.

El perfil primer és el de la gent del poble i dels voltants; també hi venen persones de ciutats properes, com ara Igualada, Manresa i Cervera, i gent del Solsonès.L’altre perfil és el dels seguidors especialitzats en aquests tipus de música que es mobilitzen per tot el territori dels Països Catalans i que també venen a Calaf.

Sí. A més a més, enguany, hem començat a sumar generacions més joves. Des del principi, aquest festival ha estat organitzat de manera voluntària i altruista i, de tant en tant, cal renovar el personal de l’organització.