Quan els Cabrera dominaven el país

El vescomtat de Cabrera, una de les principals senyories feudals de Catalunya i que incloïa bona part d’Osona, va ser el resultat del matrimoni entre Guerau I, senyor de Cabrera (1017-1050) i Ermessenda de Montsoriu, vescomtessa de Girona. El cap i casal del vescomtat de Cabrera era el castell de Montsoriu, però els seus dominis s’estenien per la Selva (Hostalric va ser-ne la capital fins al segle XIX) i des del Montseny fins a la costa de l’Alt Maresme. A Osona, els Cabrera eren senyors del Cabrerès i de Roda de Ter almenys des de principi del segle XI. A mitjan segle XIV, van aconseguir els termes d’Espinelves, Sau i Manlleu i els castells de Torelló i Sentfores. A més, el rei Pere III va concedir a Bernat III, un dels descendents, el comtat d’Osona –a l’entorn de la Plana de Vic–, que va existir fins al fatídic 1364.

Qui vulgui conèixer la història d’El vescomtat de Cabrera, només cal que vagi a l’Arxiu Comarcal d’Osona, a Vic, on fins al 23 de juny hi ha una exposició dedicada a aquesta nissaga de senyors que, pels deutes, ho van perdre tot. Una parada obligatòria és a les vitrines que contenen documents de mitjan segle XIV de l’Arxiu Municipal de Vic. Un és de l’1 de desembre del 1355: la partida reial de Vic nomenava procuradors perquè protestessin pel designi reial de separar la ciutat i la parròquia de Vic del comtat de Barcelona. Mig any més tard, el rei Pere el Cerimoniós ordenava als prohoms de la partida de Vic que prestessin vassallatge a Bernat de Cabrera, a causa de la permuta feta amb Vilafranca del Penedès. Amb aquell canvi, Vic en va sortir perjudicada, tal com va reconèixer el rei, que, en crear el ducat de Girona, no tenia cap intenció de separar la ciutat de Vic del comtat de Barcelona.