De quan Nazario era un perill social

Pot semblar una afirmació políticament incorrecta, però la dic: quina sort els que vam viure els darrers anys del franquisme i principis de la Transició. Sense frivolitzar els fets sagnants que a conseqüència de la dictadura es van viure, hi va haver, d’altra banda, un esclat creatiu que responia a molts anys de repressió. El còmic va ser un mitjà que de sobte va fer un gir cap a temàtiques adultes i, dins d’aquest camp, a fantasies que, paradoxalment, tenien molt a veure amb la realitat. Nazario Luque va donar imatge al que fins aleshores era el món sòrdid de prostitutes, pinxos, transvestits i transsexuals de la Rambla barcelonina, i li va saber donar color. La sèrie Anarcoma presentava l’insòlit personatge d’un transsexual investigador privat. Humor, aventura, costumisme, però també denúncia en una època en què es lluitava per derogar la llei de perillositat social, que havia substituït l’any 1970 la llei de vagos y maleantes que considerava els homosexuals delinqüents. Nazario va bombardejar amb un còmic transgressor i irreverent aquest estat de les coses.