La Penyora dedicarà el III Festival Pepe Sales a Pedro Casariego
Tindrà lloc del 23 al 26 de gener a la Mercè, el Truffaut i els carrers de Girona
En els últims mesos, Pedro Casariego ha tingut un protagonisme evidentment involuntari i que no ha agradat gens a la seva família, pel fet que el cantant saragossà Bunbury va plagiar alguns dels seus versos (per exemple, «Soy el hombre delgado que no flaqueará jamás») en una cançó, sense citar el seu nom enlloc: fama pòstuma i inoportuna per a un gran poeta oblidat.
Pedro Casariego Córdoba o Pe Cas Cor, com signava habitualment, formava part d'una gran família benestant i d'amplis interessos culturals. Dos dels seus germans, Martín i Nicolás, són també escriptors. Pedro Casariego es va dedicar a la literatura entre el 1974 i el 1986, i després es va centrar sobretot en el dibuix i la pintura. La seva obra pictòrica inclou un centenar de llenços i també va deixar uns quants textos il·lustrats amb tanta elegància com humor. El 6 de gener del 1993, va acabar Pernambuco, el elefante blanco, un conte il·lustrat que va concebre com a regal a la seva filla, Julieta, i dos dies després es va suïcidar llançant-se a la via del tren. El gruix de la seva obra poètica es troba en el llibre Poemas encadenados, 1977-1987, publicat per Seix Barral el 2003, que reuneix els seus sis llibres formats per poemes lligats argumentalment, amb títols com ara La canción de Van Horne (1977) i La risa de Dios (1978). De Pedro va escriure el seu pare, el 2002: «Jo vaig tenir un fill rar. Les seves virtuts poderoses, honestedat, estoïcisme, austeritat, clarividència, ens van servir d'exemple i van marcar a foc la família, que es va fer millor.» La família Casariego ha col·laborat amb La Penyora en l'organització del festival i alguns dels seus membres visitaran Girona per assistir als actes programats. El dissabte 23 de gener, hi haurà una rua poètica; el dia 25, projeccions al cinema Truffaut, i el dimarts 26 tindrà lloc l'acte central del festival a l'auditori de la Mercè.
