Julià de Jòdar despulla la seva generació
L'autor badaloní guanya el premi Carlemany amb «La pastoral catalana», una radiografia de la societat contemporània
Julià de Jòdar (Badalona, 1942) escriu sobre un univers que canvia, crepuscular, amb un horitzó no gaire procliu a l'optimisme, tot i que adverteix que és una novel·la «dinàmica» que intenta «intervenir sobre la realitat». No és el primer cop que l'escriptor reflexiona sobre la societat catalana. Ho va fer amb bones dosis d'ironia en la doble entrega de Fot-li, que som catalans (L'Esfera dels Llibres, 2005 i 2006), escrits amb Xavier Bru de Sala i Miquel de Palol. I, de fet, considera que el veritable retrat de la seva generació ja el va fer amb altres obres com ara Zapata als Encants (Quaderns Crema, 1999) i L'home que va estimar Natàlia Vidal (Edicions 62, 2003), que va obtenir el Prudenci Bertrana. Tot i així, l'escriptor encara hi veu «restes de culpa i mala consciència» per la incapacitat de dur les idees a la pràctica. Com que no hi ha autocrítica en les classes dirigents del país, ell convida a fer-ne, a la seva manera. «La novel·la és una exposició de la nostra vulnerabilitat, de la nostra covardia disfressada de prudència, de l'ímpetu amb què iniciem les coses i la facilitat per abandonar-les, de la tendència a autoexaltar-nos i acabar amb poc tremp.» L'autor admet un homenatge explícit a la novel·la de Philip Roth (American pastoral) sobre el desencís del somni americà. Aquí no és ben bé que s'hagi trencat un suposat «somni català», però l'autor hi veu un «estat del malestar».
La pastoral catalana es basa en els problemes d'una parella de catalans que viatgen a Miami per ajudar una amiga. Tot i el focus sobre Catalunya, Julià de Jòdar explica que ha intentat parlar en general sobre «l'home contemporani», i aquest contacte amb els Estats Units l'utilitza per contraposar la societat europea amb la nord-americana, com un «joc de miralls» en el qual els europeus, en la seva pretensió de ser millors, fracassen per indecisos. «Els americans tenen la capacitat d'intervenir, mentre que els europeus ens mirem molt el melic i perdem la iniciativa.» Tot i així, l'autor creu que cap de les dues visions ha trobat la solució en un «joc d'impotències» que ha dut occident fins a l'«atzucac» actual. I apunta que «el que pot venir pot ser pitjor que el que hem estat combatent», en referència a un hipotètic model «despòticoasiàtic».
I en un magma universal de conflictes polítics i territorials no hi podia faltar l'etern debat sobre l'encaix de Catalunya i Espanya, però adverteix: «Els protagonistes no són independentistes!» L'autor introdueix una crítica de la vida urbana de Barcelona i el «desassossec» que viu el país, però afirma que la novel·la no planteja «cap tesi ideològica, política ni econòmica». Tot i que els escenaris bàsics de la novel·la són Miami i Barcelona, l'autor retrocedeix al seu cosmos particular de Badalona per parlar del passat: la pràctica de la tortura en el franquisme enllaça amb la tortura com a eina de governança, i cita com a exemples Guantánamo i l'Iraq.
«Canvi de registre»
De Jòdar veu en aquest llibre un «canvi de registre» respecte de la trilogia que integren L'atzar i les ombres, El trànsit de les fades i El metall impur, i altres obres anteriors. Si abans tendia a mirar endins, ara ho fa cap enfora, a partir d'un periodista amb un passat com a combatent antiimperialista que ara «es troba davant les seves misèries» i ha d'afrontar la realitat. Diu l'escriptor que ha abandonat els excessos constructius d'altres novel·les i ha apostat per una narrativa més solta en què els elements es van encadenant sense una estructura o un ordre cronològic tancat. L'obra li ha representat quatre anys de feina. I el jurat del premi Carlemany li ho ha reconegut per unanimitat, escollint-lo com el millor dels disset originals presentats.
Un guardó amb «vocació» de Països Catalans
El premi Carlemany de novel·la el convoquen el govern d'Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Proa i Columna, que publiquen alternativament l'obra guanyadora. Enguany és Proa el segell que edita el volum, que serà a les llibreries a final de gener. El premi, que l'any passat va guanyar Antoni Pladevall amb La papallona negra, està dotat amb 42.000 euros. La cerimònia va tornar ahir a Andorra després de la itinerància per diverses localitats de la geografia catalana. «És el premi amb més vocació de Països Catalans», opina Albert Pèlach, director d'Enciclopèdia Catalana.
