Cultura
Picasso vist per Palau i Fabre
La mostra, organitzada en el marc de l’Any Palau i Fabre, es podrà visitar a partir del 19 d’octubre a la Fundació de Caldes d’Estrac
El dramaturg, poeta i l’assagista Josep Palau i Fabre és reconegut com un dels grans experts sobre el pintor Pablo Picasso. Fins i tot, el va arribar a fotografiar en múltiples ocasions, com també va retratar alguns dels llocs picassians més emblemàtics. Palau i Fabre també va anar acumulant molts documents sobre Picasso que rarament s’han exposat i que el biògraf va guardar entre els seus papers i va certificar alguna de les seves obres. Tot això és el que es podrà veure a l’exposició ’Palau mira Picasso’, comissariada per Víctor Fernández, que es podrà visitar des d’aquest dijous fins al 8 d’octubre a la Casa Natal de Pablo Picasso de Málaga i del 19 d’octubre de 2017 al 14 de gener de 2018 a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac. Aquesta cita, que es tracta d’una coproducció entre la Fundación Picasso Málaga. Casa Natal i la Fundació Palau, s’inclou en el marc dels actes de l’Any Palau i Fabre. En una entrevista a l’ACN, el comissari de l’exposició ha recalcat que la mostra és sobre “la mirada de Palau a Picasso”.
Fernández ha recalcat que el gruix principal de l’exposició són les fotografies que fa Palau al propi Picasso i a escenaris picassians que van des de Màlaga, a Barcelona, passant per París, La Corunya, Madrid, Cadaqués, Gósol, Itàlia o Holanda. Això va acompanyat per molta documentació que forma part de l’Arxiu de Palau i Fabre. En aquest sentit, ha explicat que “a l’exposició es mostren alguns dels documents més importants que es guarden” a l’Arxiu de la Fundació Palau i Fabre. “Són documents que va aconseguir Palau a partir del propi Picasso i a vegades per les seves indagacions”. El conjunt d’aquestes fotografies ha tingut poca divulgació i l’autor va emprar en els seus llibres alguns dels materials, de manera que encara resten inèdites bona part d’aquestes fotografies.
De les fotografies, es pot apreciar la mirada de “l’investigador Palau i Fabre”, a qui li interessa molt saber on era el primer taller de Picasso a Barcelona i que quan el troba va fer-ne fotos. Així mateix, Fernández ha recordat que tampoc és que Palau li fes moltes fotografies a Picasso “perquè ell era molt tímid. Moltes vegades que va parlar amb Picasso no ho va enregistrar mai, no hi ha gravacions de converses entre els dos, però una de les primeres visites que li fa a Picasso i Jacqueline ho va fotografiar tot”. De fet, Fernández ha destacat el respecte que li tenia el mateix pintor a Palau.
Les fotografies es complementen amb altres documents que s’han exposat en poques ocasions i que el biògraf va guardar entre els seus papers. Com ha destacat la Fundació, són apunts del mateix Picasso sobre el seu taller a Bateau Lavoir o respostes manuscrites als qüestionaris de Palau, a més de les llibretes de treball de l’escriptor o les seves càmeres fotogràfiques. A aquests documents cal afegir les dedicatòries que el pintor realitza pel seu estudiós o peces tan desconegudes com una escultura inèdita de Picasso guardada per Palau i que es convertí en un improvisat cendrer pel pintor.
L’exposició inclou la pel·lícula amb guió i direcció de Josep Palau i Fabre ’Picasso a Catalunya’ (Estela films, 1975). En una darrera sala es presenta el projecte de l’any 2007 ’Estimat Palau’, una sèrie d’homenatge realitzada per Joan Fontcuberta, Luís Gordillo, Antoni Llena, Antoni Muntadas, Carlos Pazos, Perejaume i Antoni Tàpies.
Màlaga
El comissari ha manifestat que, en el marc de les activitats programades per l’Any Palau, una exposició sobre Picasso “era molt simbòlic que sortís de Catalunya i anés a un escenari picassià pur i dur. I Màlaga amb dos museus dedicats a Picasso era un lloc on s’havia d’anar, Màlaga són les arrels”. Fernández ha afegit que una prova d’aquesta força i simbologia és que la mostra té el primer quadre que va pintar Picasso que ve d’una col·lecció privada a París i està acompanyat pel certificat d’autenticitat que va fer Palau per Picasso i del mateix Picasso. “És la primera vegada que el quadre s’exposa amb els dos documents” d’autenticitat. De fet, en l’arxiu de la Fundació Palau s’han conservat totes les certificacions d’obres que va fer Palau, fotografies en les quals el dramaturg escriu de la seva pròpia mà un petit assaig sobre la peça objecte d’estudi.