La joia de l’art prehistòric

El jaciment del Molí del Salt, a la població de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) continua reservant sorpreses als investigadors. La nova campanya d’excavacions que s’hi ha desenvolupat aquesta primavera, sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes), ha permès desenterrar-hi un total de 4.000 peces entre restes òssies, eines i l’aparició de noves plaquetes gravades. Concretament, han localitzat tres plaques més, que són un dels exemples més habituals de l’art moble prehistòric, a un estrat amb una antiguitat d’entre 14.000 i 15.000 anys, pertanyents, per tant, a l’última fase del Paleolític superior, l’anomenat pels experts Magdalenià superior.

La importància d’aquestes últimes peces es vincula, per una banda, amb la poca presència d’art moble del Paleolític que hi ha Catalunya. “Tan sols es coneixen dos jaciments més on s’han trobat peces d’aquest tipus a Catalunya, i tots dos se situen al Camp de Tarragona”, explica el codirector de l’excavació i investigador de l’Iphes, Manuel Vaquero. Els altres dos punts són l’Abric de Sant Gregori(Falset) i l’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant), que entre els dos sumen un total de tres plaquetes gravades. “Al Molí de Salt, amb les tres descobertes ara, ja en comptem 22”, destaca Vaquero, fet que el fa únic a Catalunya, però també molt destacable en el context de la península Ibèrica.

Les últimes troballes, a més, estan datades en un estrat més antic que les trobades fins ara (que tenien una antiguitat de 13.000 a 14.000 anys), fet que permet confirmar la continuïtat de l’activitat artística en aquest punt de la Conca de Barberà. “Tot plegat serà molt important perquè ens permetrà estudiar l’evolució de l’estil, entre altres aspectes”, va subratllar el codirector de l’excavació. Aquest nou estrat d’entre 14.000 i 15.000 anys d’antiguitat es va començar a excavar l’any passat i continuaran fent-ho en properes campanyes.

Ara els investigadors començaran la feina lenta de neteja de les plaques, que són d’esquist, i que tenen gran quantitat de materials adherits, fet que en dificulta molt les tasques i, fins i tot, la identificació dels motius que hi ha gravats. “És una feina de mesos, encara estem treballant en la neteja de plaques que es van trobar a la campanya del 2016”, detalla el codirector de l’excavació.

De manera preliminar, en alguna de les noves peces d’art prehistòric sí que hi han pogut identificar el que semblen formes d’animals, però la descripció definitiva haurà d’esperar que s’acabin les feines de neteja. El Molí del Salt va oferir el 2015 la descoberta d’una plaqueta amb un motiu únic, la representació del mapa d’un campament, cosa que es va considerar la primera representació d’un grup social.

Entre la resta de les 4.000 peces que s’han localitzat també s’han pogut trobar eines de pedra (gairebé totes de sílex, que és un material molt abundant al jaciment) que recorren tot el ventall típic d’un campament de caçadors, des de les de tipus domèstic com les puntes de projectil per a la cacera. Vinculat, precisament, amb aquesta activitat, la resta d’elements són restes d’animals, sobretot conills, però també cérvols, cabres i porcs senglars. Destaca, sobretot, una peça de banya de cérvol.