La ‘Bondat senzilla’ de Guillem Ramisa, a Quart

El músic i poeta osonenc Guillem Ramisa presentarà avui el seu segon disc en solitari, Bondat senzilla (RGB Suports), en la segona jornada del festival Emergent , que tindrà lloc aquesta nit a la plaça de l’Ajuntament de Quart (21 h, 7 i 10 euros), on també actuaran Roger Mas, Eduard Canimas, Maria Villate, Circ Pistolet i la Cia. Zero en Conducta.

Originari de Roda de Ter, Guillem Ramisa va debutar discogràficament el 2011 amb Els tons pàl·lids, únic treball de Guillem Ramisa & El Teu Pare, un projecte ja extint en què convivien instruments com ara el cajón flamenc i el contrabaix, i també el rap i la poesia.

El 2015 va publicar el seu primer disc només com a Guillem Ramisa, Aquest sol hi és per tots, que ja marcava la línia de cantautor que ara l’ha portat fins a Bondat senzilla, un disc amb sis temes “a cavall entre la poesia i la cançó d’autor més íntima”, com es remarca en el full promocional.

“Sempre m’han interessat molt la poesia i l’escriptura i, com a autor, dono molta importància a les lletres, però la música també és molt important per a mi”, afirma. De fet, en aquest disc Ramisa ha ampliat el seu registre sonor, amb una sòlida banda i nous instruments com ara la trompeta i el saxòfon, per cortesia de la secció de vents d’Oques Grasses. Com en el disc anterior, en aquest també hi ha algun poema recitat (Eufòria), al costat de propostes ben diferents, com ara la subtil cadència reggae que comparteixen els dos singles i videoclips del disc: Quant amor tens a dins? i Ànima de corall, en què també col·labora el cantant d’Oques Grasses, Josep Montero, de la mateixa colla que Ramisa. Aquest tema també es va incloure en el disc col·lectiu Havaneres mestisses, publicat per Enderrock.

Autor també dels poemaris El món ample i Deu mil tardes, Ramisa afirma que, en la seva doble tasca creativa, “una cosa es nodreix de l’altra, la música de la poesia, i quan se t’acudeix un vers no saps on anirà, si a un poema o a una cançó”. El títol Bondat senzilla remarca el protagonisme important que hi té “la bona intenció o el fet de ser bo”. “A mi m’emociona que algú sigui bo sense un esforç aparent. La gent bona fa el món més agradable.”