La mostra d’una època
Can Puget exemplifica molt bé les cases senyorials que els industrials tèxtils de finals del segle XIX es van construir a prop de les seves empreses
En l’obra ‘Un senyor de Barcelona’, Pla explica la vida dels Puget i parla de la finca manlleuenca
Actualment rep diversos serveis i equipaments municipals de Manlleu
“Hi vaigposar totes les coses més belles que en el curs de la vida vaig poder comprar”, explicava Puget
“L’any 1884 començà a construir la nostra gran casa de Manlleu, amb un jardí espaiós, esplèndid, casa que començàrem a habitar el 1886. Fins que fou saquejada, en el curs de la darrera revolució, aquesta constituí una de les grans il·lusions de la meva vida. En ella vaig posar totes les coses més belles que en el curs de la vida vaig poder comprar. Des que fou destruïda no hi he tornat més, ni tan sols pretenc ésser enterrat al cementiri de Manlleu.” Són paraules de Rafael Puget en referència a can Puget en l’obra Un senyor de Barcelona, que Josep Pla va centrar en la vida i les memòries de l’industrial tèxtil manlleuenc. En l’obra queda clara la importància de l’edifici en la vida de Puget. I és que la casa de can Puget és un clar exemple de la importància que van adquirir els propietaris de la indústria tèxtil a la capital del Ter a finals del segle XIX. En aquest cas, es tracta de la residència particular que es va fer construir Rafael Puget, la segona generació osonenca dels Puget, ja que aquesta família, originària de la Cerdanya, es va establir després de la Guerra del Francès primer a Vic –on el pare, Francesc Puget, hi va crear la primera fàbrica de teixits– i després a Manlleu, on el negoci es va expandir amb la compra i participació en diverses indústries de Manlleu i el seu entorn. La ubicació de la casa senyorial dels Puget, l’actual plaça de Dalt Vila, no va ser cap casualitat. Durant la segona meitat del segle XIX, aquesta part del municipi era el nucli de la vida manlleuenca i es trobava en un moment d’expansió urbanística, tal com es recull i s’explica en el catàleg de patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Rafael Puget va iniciar els tràmits per construir can Puget al voltant del 1872, però les obres no es van iniciar fins al 1884. Aixecar la casa va durar quatre anys, ja que tot i que els Puget hi van anar a viure el 1886, les cròniques de l’època expliquen que no va ser fins al 1888 quan es van donar per acabades del tot les intervencions.
Una casa majestuosa
Tot industrial de finals del segle XIX havia de tenir la seva casa senyorial, i els Puget se la van construir al rovell de l’ou de Manlleu. A nivell artístic i arquitectònic, l’edifici segueix l’estil neoclàssic. De planta quadrangular i amb molta presència a la plaça, la façana principal presenta una distribució jerarquitzada tant en vertical –diferenciació entre els pisos– com en horitzontal, en què a la part central se li dona molta més importància que a les dues dels laterals. En la construcció hi destaca la presència de treballs en forja, rajoles o pedra, com són els motius de decoració floral que hi ha al capdamunt de l’entrada principal. Un altre element a tenir en compte és l’escala noble que hi ha en l’accés per la plaça de Dalt Vila. La finca també té uns jardins a la part del darrere. Com d’altres cases senyorials del territori, durant la Guerra Civil can Puget també va ser ocupat pel conflicte i més tard, saquejat. Acabada la guerra, l’edifici torna a mans privades però es va anar degradant fins que el 1981 l’Ajuntament de Manlleu va decidir comprar la finca.
El procés per rehabilitar i adequar can Puget –fet per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona– no es va poder concretar fins al 1987 i els treballs es van allargar fins a inicis dels noranta. Actualment, l’emblemàtic edifici alberga diverses oficines municipals dedicades principalment als serveis culturals, com també l’escola de música de Manlleu i els estudis de Ràdio Manlleu. També s’aprofiten els jardins i el subterrani per fer-hi diversos actes i exposicions.