novel·la
marta monedero
Sortir de la zona de confort
Yasmina Reza examina amb lupa la raresa dels detalls i de les banalitats diàries. Una observació atenta de la quotidianitat que agafa especial volada amb l’homenatge que Babilònia, la seva última novel·la, ret a Els americans, el llibre de retrats de gent al carrer amb què el fotògraf Robert Frank va donar un bon cop de puny al fals optimisme de la postguerra dels anys cinquanta als Estats Units.
A l’obra de Frank s’hi refereix sovint la nova tragicomèdia de Reza, que projecta una mirada esmolada, i a estones sarcàstica, sobre les debilitats humanes. De fet, la majoria d’obres teatrals i de novel·les de l’autora convertida en vedet de la literatura gràcies a Art ho són. Perquè la vida té molt de tragicomèdia i Reza hi té la mà trencada a retratar trossos de realitats en què hi ha una mica de tot.
Amb un títol que fa al·lusió a un psalm amb què els jueus a l’exili ploren Jerusalem, Babilònia té com a narradora una enginyera de patents de l’Institut Pasteur que ha entrat en la seixantena, ha perdut la mare fa poc i enfila la maduresa tenallada per la monotonia: té una feina sense entrebancs que l’ha de dur a una jubilació convencional i un matrimoni pel qual ha perdut la passió.
Apujar la intensitat
Per trencar la rutina, prepara una festa de celebració de la primavera de la qual ens n’assabentem a través d’un monòleg interior (a l’estil de La senyora Dalloway de Virginia Woolf) que ocupa el primer terç de la novel·la i ens prepara per a la segona part: la festa amb amics i veïns, en la qual la fórmula Reza apuja un parell de graus la intensitat gràcies a uns diàlegs irònics. Però l’autora de Feliços els feliços (novel·la en què ja abordava els temes de l’edat, la solitud i els convencionalismes) reserva una de les seves armes més efectives: l’efecte efervescent d’alegre lleugeresa –com un cava literari– per a després de la festa, quan un veí de la enginyera pica a la porta del pis per confessar-li un fet greu. A partir d’aquí, Babilònia es transforma en un thriller amb cadàver, que Reza utilitza per explorar amb l’estil directe i entretallat que la caracteritza (Un déu salvatge) com afloren les emocions quan es posa en risc la zona de confort i no s’està segur de gairebé res.
Premi Renaudot 2016, Babilònia recorda molt Un déu salvatge perquè darrere d’una calma aparent s’hi amaguen els sentiments fins que un esclat trenca la monotonia. Les dues estripen les parelles, dinamiten les convencions i rebaixen una cruesa terrible amb tocs irònics i mordaços. Reza en estat pur.
