Novel·la
Jordi Capdevila
Novel·la negra fotogràfica
No se sap ben bé si aquest llibre inicia una sèrie de novel·les negres que tindrà com a protagonista la intrèpida policia alemanya Erika Ernemann o bé si és l’entrada a una experiència narrativa al voltant del món de la fotografia. El que està clar és que l’autor treballa per obrir una saga de relats en què l’art de la imatge sigui fonamental perquè la paraula ben teixida millori la història que explica. L’objectiu del crim, com el seu nom indica, n’és una bona primera dosi narrativa. Un relat que salta de Berlín a Kíev amb desenllaç a Barcelona, en dues èpoques i escenaris ben diferenciats. D’una banda, el segrest dels treballadors de l’empresa Contax de Berlín per obrir una fàbrica de màquines de fotografiar a Kíev, just després de la Segona Guerra Mundial. De l’altra, una policia barcelonina que en la dècada del 1960 intentava rentar la cara de la seva actuació més repressiva i silenciava els assassinats.
L’estructura narrativa va intercalant fragments del diari d’Erika en el torturat rapte a Kíev i la seva arribada a Barcelona 16 anys més tard, com a membre de la policia del seu país per investigar l’assassinat de dues noies alemanyes. Un relat que va agafant intensitat a mesura que s’encadenen coincidències entre les dues històries i també connexions entre les fotografies que ha anat captant una mateixa càmera Contax en tots dos escenaris. Imatges de terror, en tots dos casos: a Kíev hi trobarem una tortura massiva, amb violència psíquica, física i sexual a dojo. Primer s’han endut la maquinària de la fàbrica Contax de Berlín i després segresten el personal que la fa anar. Tota mena d’agressions individuals i col·lectives al personal femení raptat són reflectides en uns fets que volen recordar la cruel actuació de l’exèrcit rus en un cas històricament documentat. L’Erika, que no perdona tant de dolor, surt uns anys després en llibertat i es fa policia per lluitar contra aquest mal. Una feina que compaginarà amb la seva afició a la fotografia.
A Barcelona, la protagonista haurà de lluitar primer per fer front a la desconfiança de la policia espanyola, malgrat ser enviada pel govern alemany. I després haurà d’afrontar les traves que posa el consolat barceloní d’aquell país per investigar fets passats en els seus recintes. Amb unes quantes tortures i assassinats més s’arriba a un desenllaç inquietant que sorprèn tant la protagonista com el lector.
Un llenguatge dur, agressiu, directe i sense concessions, molt de novel·la negra, en les accions i reaccions violentes, s’intercala amb una llengua distesa, suau, a vegades poètica a l’hora d’encarar-se amb la fotografia com a art. Un contrapunt atrevit del relat que l’autor pensa seguir en els llibres següents de la sèrie: “La fotografia sempre m’ha acompanyat en el meu recorregut artístic”, afirma Trigo en una entrevista. Tant és així que la figura d’Erika li ha inspirat una fotògrafa alemanya amiga que ha explicat la seva història.
Un pas endavant d’aquest escriptor i fotògraf nascut a Galícia i amb un bon reguitzell de llibres publicats, els més recents, El port del nou món (2011) i Les veus del Liceu (2015). L’autor també ha fet exposicions individuals de fotografia a diferents ciutats espanyoles. L’objectiu del crim inicia amb bon peu la sèrie narrativa Manual Lens que unirà fotografia i literatura com a llenguatge propi narratiu.