Estrella Morente: “A casa el ‘cante’ és l’única bandera”

Recorda Estrella Morente que un dels moments més emocionants de la seva carrera artística va tenir lloc a l’Empordà, concretament a les ruïnes d’Empúries, la nit del 13 al 14 d’agost del 2011: “Jo faig anys el dia 14 i aquell era el meu primer aniversari després de la mort del meu pare, el 13 de desembre del 2010. Al final del concert vaig mirar cap al cel per mostrar-li el meu agraïment i vaig veure el meu pare perfilat en un núvol, així que vaig baixar de l’escenari i vaig continuar cantant per les ruïnes, seguint el núvol, amb el públic al darrere. No ho havia fet mai i va ser màgic. Aquella nit a Empúries em vaig retrobar per sempre més amb el meu pare.”

Ara la cantaora granadina, de 36 anys, torna a l’Empordà: divendres vinent actuarà a la plaça de la basílica de Castelló d’Empúries (22.30 h, de 20 a 30 euros), dins del festival Sons del Món . L’any passat, la filla i molt digna hereva del mestre Enrique Morente va publicar 15 años con Estrella, un disc recopilatori que commemorava el 15è aniversari del seu primer disc, Mi cante y un poema (2001), amb un segon CD ple de col·laboracions amb altres artistes, des de Vicente Amigo i Niño Josele fins a Chambao i Pablo Alborán. Amb el seu pare Estrella comparteix la llibertat creativa i la passió pel risc. Ell li va produir el disc Autoretrato , editat el 2012, que ella mateixa considera el seu millor disc, amb la participació de grans músics com ara Michael Nyman, Paco de Lucía i Pat Metheny. “Per a mi serà sempre el meu primer disc i l’últim, perquè representa un abans i un després en la meva carrera. Tinc dos fills, Curro i Estrella, i no puc dir-te quin dels dos m’estimo més, però respecte als meus discos ho tinc molt clar: la meva carrera sempre ha estat vinculada a un geni irrepetible, Enrique Morente, del qual jo tenia la sort de ser la seva filla. Autoretrato el vaig començar a gravar amb el meu pare i ell volia que jo em mostrés tal com era en aquest disc, que em retratés a mi mateixa. Llavors la vida ens va fer una jugada rara i la seva desaparició va ser com una catarsi. Ell sabia que jo iniciava en aquell moment un viatge massa intens que havia de fer tota sola, i em va deixar anar. En aquell moment no només em vaig quedar sense el pare i el productor, sinó que vaig sentir que una porta s’obria cap a la immensitat de les possibilitats infinites”, explica aquesta Estrella brillant i apassionada, que aclareix tot seguit que no renuncia a res artísticament parlant, però “el cante sempre hi ha de ser, perquè a casa meva l’única bandera que hi ha hagut sempre és la del cante”.

El divendres 7 de juliol, Estrella cantarà a Castelló d’Empúries amb dos guitarristes, percussions i palmes. “Quan vinc a actuar a l’Empordà sempre em vol acompanyar tota la família: oncles, cosins, el meu marit... I aprofitem per voltar una mica i tastar la gastronomia. Jo em sento molt de Catalunya i hi tinc una gran vinculació artística i personal. Vaig cantar en català Vida amb Lluís Llach perquè el meu pare sempre em deia que li agradaria escoltar un andalús cantant en català amb l’ànima, i va ser un regal per a ell, ja en el cel.”

Entre els seus nombrosos projectes de futur, destaca l’edició, encara sense data, del disc que va gravar a la presó de Sevilla amb el guitarrista Rafael Riqueni, quan ell hi va passar uns mesos el 2015 per un delicte menor comès el 2010. “El cas de Riqueni, que va ser empresonat quan ja estava rehabilitat, demostra com funciona la justícia en aquest país”, remarca Estrella.