Ciència & Roll
david bueno i Torrens
Universitat responsable
Sembla el nom d’un os de peluix o d’una sèrie de dibuixos animats per a infants, però no ho és pas. La GUNI (Global University Network for Innovation) és una imponent i necessària xarxa internacional d’universitats creada el 1999 per la Unesco, la UNU (Universitat de les Nacions Unides) i la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). Actualment és formada per 210 universitat de 78 països, distribuïts per tots els continents i cultures. El lideratge recau en l’ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques) i les oficines centrals estan a Barcelona. Més enllà del ball de lletres una mica marejant de tantes inicials, la seva missió és aprofundir i enfortir el paper de l’educació superior en la societat i contribuir a la renovació de les visions i les polítiques d’educació superior a tot el món sota una visió de servei públic i de responsabilitat social.
Cada dos anys redacten i publiquen un informe sobre un aspecte determinat de l’educació superior. El d’enguany, que és el sisè que publiquen i que es pot descarregar de manera lliure i gratuïta a través de l’enllaç http://www.guninetwork.org/report/higher-education-world-6, aborda un tema d’absoluta actualitat i transcendència, l’aparent –i fal·laç– dicotomia entre els interessos locals i els globals, en el cas concret de l’educació superior. El seu títol és prou explícit: Cap a una universitat socialment responsable: equilibrar els aspectes locals amb els globals.
El propòsit d’aquest informe és explorar els conflictes potencials i les dificultats intrínseques que poden tenir les universitats, en la seva funció social i molt especialment com a elements indispensables per assolir una societat del coneixement –o, com es diu en l’informe, una economia del coneixement–, per harmonitzar les exigències locals en la cursa per incrementar la competitivitat respecte les demandes per contribuir a una societat més equitativa i sostenible, tant a escala local com global.
Algunes de les conclusions més destacades apunten cap a la necessitat d’un canvi en la visió del model educatiu universitari, el qual ha de potenciar els sistemes d’aprenentatge crític i reflexiu, més adaptables als reptes canviants i sovint imprevisibles del futur. Per la qual cosa, assenyalen, ha d’esdevenir més dialògic, participatiu, cooperatiu i col·laboratiu, i s’ha de basar en mètodes orientats a la resolució de problemes, en comptes de la simple acumulació de coneixements.