ciència
David Bueno i Torrens
Intimitats interiors i exteriors
L’estiu és una bona època per fer una aturada en les nostres rutines diàries, la qual cosa ens pot facilitar mirar amb més cura el nostre interior i, simultàniament, l’exterior. Perquè l’interior queda desdibuixat si no el posem en el seu context extern i l’exterior adquireix la seva màxima expressió quan el percebem des del nostre interior. Tot plegat forma part de la nostra intimitat. Per això aquest mes estiuenc us proposo dues lectures que aborden l’exterior des de l’interior i l’interior des de l’exterior.
Passejar per fora
Si la natura no ens porta la contrària, després de l’hivern sempre arriba la primavera, i quan aquesta clou s’inicia l’estiu. Per això, després d’Hivern al Montseny. Diari d’un naturalista (2014) i Primavera al Montseny. Una aproximació al medi natural i humà (2014), Martí Boada ens ofereix Estiu: caminar mirant. Doctor en ciències ambientals, professor de la UAB i autor de més de cinquanta llibres de pensament i divulgació científica, ha rebut diversos premis, entre els quals el Premi Nacional de Medi Ambient, el Premi Medi Ambient de l’IEC i el prestigiós Global 500 de les Nacions Unides.
“L’estiu [com diu Boada], és l’estació extrema, a vegades roenta”, però tanmateix curulla de natura i cultura. A diferència dels dos llibres anteriors, en aquest les notes de camp han estat preses no només al Montseny sinó també al Parc Nacional de Yasuní, durant una expedició a la selva amazònica de l’Equador. Sigui com sigui, Boada ens relata des del seu interior, amb una gran sensibilitat i una extraordinària erudició, les observacions i reflexions que fa, els quals acompanya amb dibuixos i poemes seus. El llibre comença amb un fort lligam entre el Yasuní i el Montseny, de la mà d’una planta bioinvasora americana, la fitolaca, i la dissipació de diverses comunitats de valeriana a causa d’un abús de recol·lecció com a planta remeiera. I clou amb un acolorit guacamai blau i uns mots de Tàpies: “Caminar, peus, sabates, bastó”. Moure’s defora per afavorir la intimitat; una manera diferent, rica i plural, de percebre la natura.
Transitar per dins
Si la natura és el context que dona sentit a la vida, la vida present en la natura deu la seves característiques als gens, aquests segments d’ADN que contenen les instruccions biològiques que fan que cada ésser viu sigui com és i es pugui adaptar al seu entorn. La història de la genètica és fascinant, un trànsit interior que ens porta cap enfora, però explicada per Siddhartha Mukherjee a El gen. Una història íntima, esdevé, a més, una gran aventura. Mukherjee és metge, genetista i investigador especialitzat en oncologia, i biòleg expert en cèl·lules mare. Autor de diversos llibres i articles científics en revistes especialitzades de prestigi, al seu laboratori s’han identificat gens que regulen les cèl·lules mare, i ha descobert cèl·lules mare del teixit esquelètic i alteracions genètiques en els càncers de la sang. Explicat de manera magistral, didàctica i apassionada, i amb una excel·lent traducció de Jordi Pàmies i una acurada revisió científica, El gen barreja ciència, història, filosofia i experiències personals per explicar la història de la genètica i com aquesta ha revolucionat la medicina i la societat actuals. I ho fa amb un entusiasme encomanadís. Gregor Mendel, Charles Darwin, Francis Crick, James Watson, Rosalind Franklin i milers de científics conformen la matèria primera d’aquesta increïble però absolutament verídica història per comprendre el codi més important de tots els codis. Una història molt humana en doble sentit: pel seu desenvolupament i pel fet d’aportar dades insubstituïbles que ens ajuden a explicar com som per fora i per dintre.
