Semblances que semblen mentida

És com si Leo Perutz s’hagués avançat al que li passaria quan va escriure El cavaller suec. Austríac d’origen jueu, bo i que hi havia nascut a Praga, abandonarà Viena dos anys després que Àustria hagi girat –amb entusiasme– cap a l’òrbita del Tercer Reich. A Tel Aviv, però, les seves obres seran rebutjades perquè escrivia en alemany. L’any 1951, quan torna decebut a Àustria, els editors rebutjaran els seus contes perquè són “massa jueus”.

Perutz, en tot cas, va avançar-se i va imaginar un resultat diferent per al seu heroi perquè, si més no, a les tres primeres parts de les quatre en què es divideix El cavaller suec, Rampinyagallines –un motiu que em sembla que hauria estat millor traduir amb el verb pispar– reïx a suplir la identitat de Christian von Tornefeld sense que ningú se n’adoni. El vent li bufa de cares al lladre durant set anys! De pobre a ric. De mort de gana de tots els camins i de cul mal rebut a totes les tavernes a senyor d’una bona hisenda. D’ignorat a estimat. El món és dels valents, dels astuts i els audaços. Ni tan sols Maria Agneta, la dona que estima un altre home estimant-lo a ell, se n’adona. Hi ha un moment que ho sospita. Però la sospita es fon i Maria Agneta no és ni capaç de corroborar el que ha intuït fent ús d’un recurs màgic com el de parlar amb un dorment.

Capítols abans, llevat d’un monjo exclaustrat reconvertit en bandoler, tampoc no són capaços d’endevinar qui és alguns dels que l’han vist i que la lògica ens diu que l’haurien de reconèixer. No el reconeix tampoc el baró de Lilgenau, més conegut com el baró Malefici, que l’ha perseguit durant temps. “Us assembleu tant al vostre pare que gairebé sembla mentida”, li diu. No sé si era gràcies a aquestes inversemblances i gracies a inversemblances com l’arcà misteriós que Rampinyagallines aconsegueix que el veritable Christian von Tornefeld li doni que Borges va llegir El cavaller suec com un precedent del realisme màgic. Espurnes que brillen damunt del corrent de tocar de peus a terra del món i que sembla que puguin dur algú cap al cel dels seus millors somnis.

Ambientada a les terres frontereres de Prússia i Polònia de començaments del segle XVIII, El cavaller suec és en molts altres aspectes també un llibre de frontera. Som en un temps de devastació, una època sempre a frec de la guerra, amb molts moments a un pas de les bregues, dels robatoris o dels enganys. Pagesos, lladres, taverners i pillets salten en un costat o altre de la frontera del que és permès o del que no és permès com el moliner misteriós salta a un costat o altre de la vida. Sobreviuen en un món negat per tot d’arbitrarietats inevitables, fàcilment letals, sempre a punt d’arreplegar-los com un xàfec de primavera. Hi ha el soldats del Baró Malefici, una colla de bandolers, un refugi de malfactors a l’infern del príncep-bisbe, l’exèrcit un xic més llunyà, si bé tan present com un desig, com un repte o com un destí, de Carles XII de Suècia.

Molt ben traduïda per Marta Pera, Leo Perutz va escriure una novel·la on, quan viu més bé, el protagonista és qui no és i on els qui són el que són sense moure-se’n mai tenen tan poc gruix com les princeses d’un conte o com la plana d’un llibre. Per fer El cavaller suec versemblant, Perutz va servir-se d’un narrador aparentment objectiu i ingenu, que no qüestiona, capaç de fer fluir el seu relat amb la contundència mig real, mig irreal, però sempre versemblant d’un conte infantil o d’una faula. No deu ser casual que aquell home valent i pràctic que és Rampinyagallines tingui el millor cum laude de la universitat de la vida, tampoc que sovint s’expressi en un to planer i popular, tan irrebatible com el de les frases fetes. I això fins i tot quan esdevé noble. La guilla disfressada amb vestits de seda. Tres homes en un: Rampinayagallines, fals Christian von Tornefeld i cavaller suec. Aconseguirà viure amb la dona que estima perquè enganya, l’home que, enganyant, va molt més enllà de tots aquells que enganyen sense estimar. Només el podrà vèncer la mala sort del destí, coratjós i valent com és, no el pot abatre el vol baix dels covards.