El secret més ben guardat de Dalí

Un dilluns, el 23 de gener de 1989, a un quart d’onze del matí, moria a l’hospital de Figueres l’artista i pintor figuerenc Salvador Dalí i Domènech, als 84 anys. Aquesta és l’hora i la data oficial de decés, que no tothom es creu. Aquells dies a Figueres es comentava que es va donar a conèixer la mort de l’artista quan va convenir, perquè abans calia fer amb prou antelació els preparatius de la cerimònia de l’enterrament, al qual havien d’assistir grans personalitats del món social, cultural i polític del moment. Malgrat el temps de què van disposar, els organitzadors no van ser capaços de mantenir el respecte protocol·lari que mereixien algunes amistats de Dalí, com la família Morse o els Albaretto, i van oblidar de convidar a l’acte alguns familiars de l’artista.

Les suspicàcies sobre la probabilitat d’un moment real de la mort, diferent de l’oficial, eren comprensibles, pel secretisme sobre l’estat de Dalí, en les últimes setmanes de la seva vida i pel precedent de la mort de la Gala.

La musa de Dalí, Gala Éluard Dalí (Helena Ivanovna Diàkonova), va morir la matinada del 10 de juny de 1982 a Portlligat, però com que la seva voluntat era ser enterrada al castell de Púbol, es va decidir de fer el trasllat del cadàver en secret, al seient del darrere del Cadillac, conduït pel fidel xofer Artur Caminada. Tot i això, dos periodistes d’El Punt, Miquel Ruiz i Antoni Fernández, emprendrien una autèntica persecució de pel·lícula des de Cadaqués fins al castell de Púbol, per captar les imatges del luctuós transport i descobrir la maniobra. Amb tot, la mort de la Gala es va certifica a Púbol.

Era al castell de Púbol on Emili Puignau havia construït una cripta amb dues tombes, una al costat de l’altra, per acollir Gala i Dalí. S’havia dit que les tombes estaven connectades internament per tal que la parella es poguessin agafar de la mà. Un motiu molt idíl·lic que defensava el secretari i fotògraf de Dalí, Robert Descharnes, que sempre va mantenir que Dalí havia decidit de ser enterrat a Púbol, al costat de la seva musa i companya. Certament, la mort de la Gala, va marcar molt el pintor, i el primer homenatge que li va fer després de la seva mort va ser fer cobrir la tomba de flors fins al punt que pràcticament van despullar els jardins del castell per complir el seu desig. Però després de l’incendi de Púbol les coses van canviar.

A Salvador Dalí li feia pànic la mort, i era un tema del qual no li agradava parlar, però l’1 de desembre del 1988 –gairebé un mes i mig abans de morir–, quan era ingressat a l’habitació 655 de la clínica Quirón de Barcelona, va comunicar a l’alcalde de Figueres, Marià Lorca, el seu desig de ser enterrat al Teatre Museu. Lorca ho recordava en una entrevista en aquest diari el 2009: “Era al vestíbul de la clínica Quirón amb uns amics periodistes quan va venir una infermera per dir-me que Dalí em volia veure; em va acompanyar fins a l’habitació i en entrar va demanar a la infermera que ens deixés sols. Va ser aleshores quan m’ho va dir. Li vaig repetir el que m’havia dit, per tenir la certesa que l’havia entès bé, i ell m’ho va confirmar.” L’anunci va crear molt d’enrenou quan es va fer públic. Amb tot, Enric Sabater, que va ser secretari i home de confiança de Dalí, afirmava el 2011 a Presència: “A mi sempre m’havia dit que volia ser enterrat al museu de Figueres. Sobretot quan estava en situacions difícils de salut, tenia molta por de morir, i em deia sempre totes les coses que volia que féssim si ell moria. Precisament una d’elles era, sobretot, ser enterrat al teatre museu. M’ho havia dit en repetides ocasions.”

La cosa és que l’endemà de la mort de l’artista, s’anunciava que Salvador Dalí seria enterrat, a les cinc de la tarda, en una tomba que havia estat construïda al terra de l’antic pati de butaques del Teatre Municipal de la ciutat, a l’actual Teatre Museu, sota la cúpula i que quedava coberta per una làpida o llosa arran de terra, de més d’una tona de pes, i que és la que van aixecar ahir a la nit per exhumar el cadàver de l’artista.

El projecte de la tomba, era senzill, el va dissenyar l’aparellador municipal, Pedro Aldamiz, un tècnic que havia estat cap de bombers de Figueres i va ser una de les persones encarregades d’executar moltes de les idees de Dalí i supervisar els treballs de rehabilitació de l’antic Teatre Municipal.

Vint-i-vuit anys després de la mort de Salvador Dalí, encara hi ha un misteri per revelar. Com els secrets de la Verge de Fàtima, l’exalcalde de Figueres Marià Lorca no es mostra disposat a revelar encara la segona confessió que Salvador Dalí li va fer a la clínica Quirón de Barcelona, pocs dies abans de morir.

Sobre aquesta segona confessió, Lorca ha reiterat que malgrat els anys que han passat, continua fidel al compromís que té amb si mateix de no fer-ho públic fins quan ho cregui adient. Potser aquest segon misteri dalinià no caldrà que el reveli Lorca, si la prova d’ADN surt positiva resultarà que el secret més ben guardat era que Dalí tenia una filla.