Editen un manuscrit de pastisseria de Cadaqués

El bar Boia de Cadaqués, amb Pere Vehí al capdavant, és l’impulsor de la publicació d’Un tractat cadaquesenc de pastisseria i confiteria de final del s. XIX, un manuscrit anònim que conté receptes diverses que un confiter, també anònim, originari de la vila marinera va copiar en una llibreta, fruit de l’aprenentatge de l’ofici fet en dos obradors diferents: can Gassiot (establiment que no s’ha pogut localitzar), del 7 de febrer del 1887 al 12 d’agost del 1888, i can Burch (potser de Girona), del 22 d’octubre del 1888 al 17 de gener del 1998.

Destaca, com remarquen els seus autors, Enric Prat, Èrika Serna i Pep Vila, pel fet de ser un dels pocs tractats conservats d’aquesta temàtica procedents de l’Alt Empordà. “En conjunt, l’obra que donem a conèixer conté un inventari molt extens de tot allò que qui aprenia l’ofici en aquell moment en una confiteria de les nostres comarques podia saber fer”, escriuen. Entre altres elaboracions: confitures, codonyat, cabell d’àngel, gelatines, productes amb rovell d’ou, amb merenga i amb crema, menjar blanc, mató de monja, flaones, pastes, pans de pessic i bescuits, pasta de full, coques, tortades, bunyols, neules, carquinyolis, borregos... Una llista de mai acabar.

Un dels aspectes que s’han tingut en compte és l’aspecte lingüístic, peculiar perquè sovint barreja català i castellà sense solució de continuïtat en una mateixa recepta i fins i tot dins una mateixa frase.

A banda del receptari transcrit, aquest volum destaca pels dos pròlegs que han escrit dos entesos en la matèria com són Jaume Fàbrega i Salvador Garcia-Arbós. El primer autor aprofita per oferir un repàs històric de la història dels dolços i la pastisseria en general, tant en l’àmbit català com en l’universal. Pel que fa al segon, desgrana uns bons coneixements de la història local, també centrant-se en les fleques i pastisseries que Cadaqués ha tingut en els últims anys.

Els autors del tractat destaquen que en l’època en què va ser escrit l’original, encara que l’aprenentatge fos essencialment pràctic i oral, era freqüent que l’aprenent apuntés en una llibreta les confeccions que aprenia a preparar: ingredients, procediments i mesures.