Cultura
Barcelona trenca amb Apel·les Fenosa
L’Ajuntament rescindeix el conveni amb la fundació de l’escultor, pel qual rebia 9.000 euros que l’any vinent es reduiran a zero
El consistori va ser una de les quatre institucions fundadores de l’entitat
L’Ajuntament de Barcelona ha cancel·lat el conveni que tenia amb la Fundació Apel·les Fenosa, gràcies al qual la institució que promou l’obra de l’escultor rebia una ajuda de 9.000 euros. El consistori i l’entitat amb seu al Vendrell van signar l’acord el 2014 amb el compromís de sostenir-lo durant quatre anys. Però només s’ha respectat l’estipulat els dos primers anys. Enguany, l’aportació s’ha reduït 4.000 euros, i ha quedat en 5.000 euros, i l’any que ve desapareixerà per complet.
En la fundació, aquesta dràstica retallada ha causat una gran sorpresa. El seu director, Josep Miquel Garcia, no entén que l’Ajuntament de Barcelona es vulgui desvincular d’una entitat en la creació de la qual es va involucrar activament, ja que en va ser una de les quatre institucions fundadores. “És una contradicció”, assenyala. Les altres tres administracions que van integrar el nucli fundacional són la Generalitat, l’Ajuntament del Vendrell i la Diputació de Tarragona, que sí hi continuen fidels.
La fundació va néixer el 1999 i el 2002 va obrir al públic el museu situat a la residència d’estiueig que Fenosa, exiliat a París des del 1939, i la seva dona Nicole van comprar el 1957. La casa del Portal del Pardo de la localitat tarragonina va propiciar la represa del contacte de Fenosa amb el món cultural català. Entre els bons amics i protectors del matrimoni Fenosa hi ha haver la família Maragall. L’exalcalde i expresident Pasqual Maragall continua fent visites molt sovint a la casa. “Ve, s’asseu i de tant en tant l’assalta algun record que el fa sentir molt a gust aquí”, diu Garcia.
Arran del cas Palau, el consistori barceloní va sortir del patronat de moltes fundacions, però va mantenir-hi el lligam a través de convenis especials. Això és el que es va pactar amb la Fundació Apel·les Fenosa. “Sento una pena profunda. Barcelona és la ciutat on va néixer Fenosa [el 1899], la ciutat que li va donar la medalla d’or [el 1987, un any abans de la seva mort], que li va dedicar el nom d’un carrer i que li va encarregar dues escultures públiques. Per què ara vol trencar aquesta relació? Barcelona hauria de tenir cura d’artistes tan oblidats com Fenosa. No és una qüestió de diners, la fundació tirarà endavant, sinó de tenir o no en consideració un artista que ha fet tant per construir el país”, argumenta Garcia, a qui es va comunicar aquest “divorci” mentre assaboria, el juny passat, el Premi Nacional de Cultura, el màxim reconeixement cultural del país, que s’ha atorgat a la fundació per l’esperit i la programació dedicada no només a Fenosa, sinó també a molts altres artistes de la seva generació marcats com ell per la Guerra Civil i per moltes penúries en el dur exili.
Al juny, Fenosa també va ser distingit durant la Nit de la Memòria amb un dels premis Dignitat que concedeix la Comissió de la Dignitat en reconeixement a la seva tasca de salvaguarda del patrimoni artístic durant la guerra. No deixa de ser una paradoxa que la decisió d’estripar el contracte l’hagi pres el programa de memòria històrica de l’Institut de Cultura (Icub), que depèn del comissionat Ricard Vinyes, adscrit a la primera tinença d’alcaldia, el responsable de la qual és Gerardo Pisarello.
“Aquest conveni bilateral era, en part, irregular. El més lògic és que la Fundació Apel·les Fenosa, si vol rebre un ajut de l’Ajuntament de Barcelona, entri al règim de peticions general com ho fan la resta d’entitats”, concreta Carles Vicente, director de Memòria Històrica. Vicente vol deixar clar que no es fa cap menyspreu a Fenosa, sinó que s’ha regularitzat una situació “anòmala i discriminatòria”. “L’entitat pot aconseguir una subvenció si presenta un bon projecte d’activitat vinculada amb la ciutat. El fet que estigui situada al Vendrell no és cap inconvenient. Com si estigués a la Xina”, rebla.
El cas és que a Garcia ja se li va demanar, per justificar l’aportació de l’any passat, que gestés alguna activitat a Barcelona. La seva resposta va ser una exposició de l’artista Joan Junyer (amic de Fenosa) a l’antic consolat de Dinamarca, a Vallcarca. Aquesta torre havia estat la residència d’aquest creador de neguit avantguardista tan injustament ignorat, i tan generós, ja que va llegar la propietat a la Diputació (que fa dos anys la va cedir a l’Ajuntament després de temps de tenir-la tancada i abandonada).
El regidor del PDeCAT Jaume Ciurana critica el gest del consistori perquè, a parer seu, delata el comportament d’una Barcelona “que gira l’esquena al país i que renuncia a fer de capital”. El seu grup presentarà un prec a l’Ajuntament per demanar que “mantingui el compromís de suport econòmic” amb la Fundació Apel·les Fenosa.