Els estàndards del jazz menys estàndard

Per la versió que el pianista, cantant i compositor britànic Anthony Strong (Croydon, 1984) va fer d’un estàndard del jazz com Cheek to cheek –diguem-ne que acceleradament ràpida, enèrgica, no apta per a com la ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers en la pel·lícula Top hat (1935)–, es pot dir que és un renovador atrevit i un d’aquests músics integrals, no només intèrprets, que acosten un gènere com el jazz, clàssic i sempre sofisticat, a un públic intergeneracional, pensant, però, en les generacions més joves i pop. En certa manera, Anthony Strong pren la imatge elegant, l’estètica d’esmòquing d’un crooner com Harry Connick Jr amb la voluntat de llista d’èxits com Michael Bublé.

Considerat una superestrella del jazz al Regne Unit i amb quatre discos publicats, Anthony Strong va oferir diumenge a la nit el primer concert del renovat escenari Auditori Tempo, a la plaça dels Jurats, del festival Tempo Sota les Estrelles . Acompanyat de la Barcelona Jazz Orchestra (BJO), Anthony Strong va sorprendre amb versions com la de Cheek to cheek i altres interpretacions més ortodoxes, però imprimint-hi aquest segell personal, com a L.O.V.E o When I fall in love –que va interpretar al piano amb Nono Fernández al contrabaix–, temes que sonen a banda sonora, i encara més quan es canten com uns bisos imprevistos, al final de la nit, després de la pluja, i amb les estrelles puntejant el cel.

Admirador profund de Stevie Wonder, de qui va dir que “musicalment ho és tot”, Anthony Strong va versionar Overjoyed. Engrescant el públic, fent-lo participar, va demostrar també empatia amb una audiència, asseguda i enfredorida, sobretot quan va presentar cançons pròpies, fresques i vives, menys envellutades. De refinades maneres pianístiques, però, va agafar un nou rumb d’estil amb Gambling man blues, que li recordava una època, en què estudiava a la prestigiosa Guildhall de Londres, quan amb un company jugaven “massa” a cartes. De gira per la demarcació, Anthony Strong actuarà divendres a les onze de la nit en les Nits de Jazz de Platja d’Aro, amb un bateria i un contrabaix.