Testimoni il·lustrat d’un soldat republicà

Antonio Prats Janer (Monistrol de Montserrat, 1916 - Caldes d’Estrach, 2001) va ser mobilitzat el setembre del 1937, quan tenia 20 anys, per incorporar-se a una Brigada de l’Exèrcit Republicà espanyol i combatre el feixisme al Front Sud, a Pozoblanco, prop de Còrdova. Els tres mesos que va Prats va estar al front els descriu d’una manera àgil, plana, emotiva i testimonial a Memoria ilustrada. Aquest treball ens il·lustra amb el testimoni de primera mà d’un soldat incorporat al front per defensar la República, i ho fa a través de 37 relats on d’una manera trista o divertida, segons el moment, exposa la seva experiència. Els relats els acompanya de dibuixos que fan referència als temes o personatges que relata.

Els primers capítols els destina a explicar el trajecte que fa des de la sortida de casa seva a Barcelona fins arribar al seu destí del Front Sud, cinc dies de viatge on els soldats se les apanyen com poden, amb pocs aliments i sense lloc on dormir, anant en trens que van a pas de tortuga. La resta de camarades pateixen la mateixa (mala) sort d’Antonio Prats: van a lluitar contra un enemic més ben equipat, amb més i millors armes.

Malgrat els moments de patiment que origina la vida prèvia als combats, l’autor relata una sèrie d’històries prou interessants per donar al llibre el valor testimonial que té. Apareixen personatges rocambolescos, com el capità Rufino, amb una manera peculiar d’arengar els soldats; i el soldat José Pertusa, que pretén arrossegar el protagonista a passar les línies enemigues i anar-se’n amb els feixistes. Altres personatges són plens d’humanitat, com el sergent Caballero. Hi ha altres relats també prou vistosos, com el dedicat al cínic tío Pascual i la trista història de la Señá María. Prats narra una trobada en zona neutral, entre trinxeres, de soldats de tots dos bàndols que intercanvien premsa, per a uns la de Madrid, per als altres la de Burgos. Històries realment extraordinàries relatades en primera persona, com una partida de cartes que acaba amb la ruleta russa, la mort d’un soldat per ingerir bolets i la d’un altre soldat que li demana que escrigui a la seva dona en cas que mori en combat. El soldat Prats, lluny de casa seva, dels pares i la família, de la seva terra, viu moments d’enyorança de Catalunya quan una banda militar andalusa, després de tocar La Internacional i La Marsellesa, inicia els primers compassos d’Els Segadors. Finalment narra l’entrada en combat i la malaltia que el retirarà del front a causa d’unes febres de malta.

La Guerra Civil espanyola té moltes mirades, aquesta n’és una, un testimoni que l’autor va il·lustrar amb tot un seguit de dibuixos que donen fe d’aquella cruel guerra que va destrossar un país i tota una generació de joves com ell.