Palau de vocació pública

“L’Hospital d’en Llobera és, després de la catedral i els seus annexos, l’edifici més remarcable del nucli urbà històric de Solsona.” Així descriu l’historiador Ramon Planes Albets la importància d’aquest monument solsoní en el seu llibre L’Hospital d’en Llobera. Lectures d’història de Solsona (Fòrum d’Aprofundiment Democràtic, 2016). El també conegut com a Palau Llobera, no té només importància arquitectònica sinó també històric per a la ciutat de Solsona. Des del 1989 el Consell Comarcal del Solsonès, l’arxiu comarcal i l’oficina de turisme, però al llarg de la seva història ha tingut diversos usos, tots de caràcter públic. Va néixer com a hospital i asil de pobres i vells i al llarg de la seva història ha estat universitat, col·legi i seminari.

L’Hospital d’en Llobera va ser fundat el 1411 i va ser construït durant la primera meitat del segle XV. El va fer aixecar Francesca de Llobera, filla de mercaders i descendent dels vescomtes de Cardona, que en va deixar el llegat per a la construcció d’un hospital de pobres. Segons explica l’historiador Ramon Planes, de fet, Francesca de Llobera va seguir l’encàrrec del seu pare, Ramon de Llobera, que volia que el seu llegat es destinés a aquest objectiu si ella no tenia descendents.

L’edifici va acollir l’hospital i asil per a pobres i vells que havia volgut la família Llobera, fins que el 1614 l’orde dels dominics el va convertir en convent i alhora en col·legi on s’ensenyava filosofia i teologia. Pocs anys més tard, el 1620, s’hi va fundar la Universitat Literària de Solsona, fins que Felip V, el 1717, la va suprimir. També va ser Universitat Carlista durant un període curt de temps. El 1846 s’hi va instal·lar el seminari, i del 1912 al 1929 s’hi van tornar a instal·lar els dominics. Aquell any s’hi va fundar l’Escola del Sagrat Cor, que va haver de suspendre l’ensenyament durant la Guerra Civil, però el va reprendre després.

L’últim canvi que ha viscut aquest històric immoble va ser el 1989, quan el Consell Comarcal del Solsonès va comprar l’edifici al Bisbat i va iniciar-ne una restauració. Després de les obres, el 1992, el Consell Comarcal s’hi va traslladar definitivament i encara s’hi manté. L’edifici també acull l’arxiu comarcal, l’oficina de turisme i la seu d’Aigües del Solsonès. El 2011, l’any en què l’edifici complia 600 anys de la fundació del Palau Llobera, es van acabar unes obres per recuperar l’entrada principal de l’edifici, ja que fins llavors al Consell Comarcal s’hi accedia des d’una porta lateral. També es va remodelar la planta baixa, la part noble de l’edifici.

L’edifici del carrer Dominics –situat al nucli històric de Solsona – està protegit com a bé cultural d’interès local. És d’estil gòtic tardà. Pel que fa al seu interès arquitectònic, Patrimoni de la Generalitat el defineix com un “edifici públic, gran i sumptuós, fet tot de pedra picada i de tres plantes” i com un “bell exemplar de l’arquitectura catalana del segle XV, amb l’estructura clàssica de les cases senyorials de l’època”. Hi destaquen un pati obert al centre, l’escala sobre-volta i una galeria volada sobre el pati i sostinguda per mènsules. A la planta baixa hi ha les naus laterals, amb volta de canó apuntada. La porta que dona accés des del carrer és renaixentista (1641). A la façana principal hi ha una gran portalada amb dovelles i obertures que donaven llum a les naus interiors. A la segona planta hi queden restes d’un finestral gòtic. El segle passat es va afegir una ala annexa a l’edifici gòtic.

El Palau Llobera és un dels edificis més importants i més emblemàtics de Solsona, i la seva història i els diversos usos de caràcter civil que ha tingut al llarg de la seva vida van lligats a la història de la ciutat. Un palau amb una clara vocació pública.