ciència
David Bueno i Torrens
Reconèixer la biodiversitat
Hi ha moltes maneres de gaudir de la natura, però per comprendre-la i integrar-la cal reconèixer mínimament els elements que la formen. Aquesta ha estat tradicionalment la funció de les insubstituïbles guies de camp, que a banda de donar-nos les indicacions necessàries per identificar els elements específics als quals van adreçades, generalment també ens proporcionen dades valuoses sobre els hàbitats i altres particularitats biològiques o geològiques relacionades. Aprofitant que l’estiu és un bon moment per sortir a la natura, sempre que la calor ho permeti, aquest mes d’agost us proposo tres guies naturalístiques que han estat publicades fa poc i que cobreixen diversos aspectes de la biodiversitat del país.
Rapinyaires
D’un temps ençà, l’afició als ocells i la recerca ornitològica estan en auge a Catalunya, un dels països europeus que, proporcionalment, tenen més interès pel món de les aus, tant a l’àmbit d’aficionats com d’investigadors. L’Institut Català d’Ornitologia, per exemple, coordina més de cinc mil ornitòlegs voluntaris, els quals representen una minúscula fracció dels que surten sovint o de tant en tant al camp a gaudir de les aus. Tots els ocells desperten l’interès dels aficionats, però possiblement els més buscats siguin els aquàtics, típics dels aiguamolls, i els rapinyaires. Pel que fa als rapinyaires, les principals raons són la seva bellesa i majestuositat de vol, la biologia, l’estat de conservació i la gran importància ecològica que tenen.
La Guia de rapinyaires de Catalunya que ens ofereixen els ornitòlegs Fran Tabalon i Àlex Ollé és de les més ben treballades, il·lustrades, informatives i útils que he vist mai dedicada a aquest tipus d’ocells. El llibre tracta amb exhaustivitat les 27 espècies de rapinyaires diürnes d’aparició freqüent a Catalunya i les 9 d’aparició accidental. Després d’una Introducció a la biologia dels rapinyaires, ens explica, espècie per espècie, com reconèixer-les, la seva distribució, els desplaçaments i les migracions, els requeriments ecològics, la reproducció i l’alimentació. I tot això ho acompanya de més de tres-centes fotografies a color i de més de dues dotzenes de làmines comparatives.
Pirineus
Catalunya és una terra privilegiada pel que fa a la seva diversitat natural, fruit de la combinació de clima mediterrani amb certes influències continentals i de la presència d’importants serralades que generen multitud de microclimes. Fauna i flora dels Pirineus, del biòleg i naturalista David Guixé i del naturalista i il·lustrador Toni Llobet, posa a l’abast de tothom la possibilitat d’identificar i conèixer la biodiversitat natural de la serralada més extensa del país, els Pirineus. Reuneix un miler d’espècies de flora i fauna en un sol volum molt manejable i que podem dur amb facilitat a la motxilla o a la mà mentre caminem. Cal destacar, a banda dels textos breus però molt informatius, la gran quantitat d’il·lustracions clares i detallades que inclou, les quals ens ajudaran, d’un sol cop d’ull, a identificar moltes de les espècies que trobarem.
Mediterrani
Per acabar, si estem arran de mar o a les serralades costaneres, sens dubte estarem envoltats de vegetació, plena de colors, matisos i aromes. Flora del Mediterrani, del botànic i fitogeògraf alemany Peter Schönfelder i de la seva esposa Ingrid, farmacèutica de professió però aficionada a la botànica, ens permet descobrir moltes d’aquestes plantes. La guia n’inclou més de cinc-centes, entre flors, arbustos, arbres, herbes i falgueres, de les quals proporciona una descripció concisa que inclou les característiques més destacades i els elements més importants per fer-ne una classificació fàcil i segura. I ho acompanya amb 870 fotografies a color de gran qualitat i 285 mapes de distribució.
