‘Ayekoo. Yaa ye’

“Ayekoo”, saluda en Garba, el policia ghanès. “Yaa ye”, respon a la segona temptativa en Kayo, el forense ghanès educat a la Gran Bretanya. La salutació tribal respectuosa reconeix que en Kayo treballa i que fa bé la seva feina, per això no respon a la primera, de tant concentrat com està en l’anàlisi i catalogació de les pistes criminals. I se’n surt, de donar sentit a les pistes i de resoldre l’assassinat. Encara que ho fa de manera que combina el rigor científic amb el respecte per les creences ancestrals.

L’enigma de l’ocell blau integra dues visions del món, dos llenguatges. Hi ha l’Opayin Poku, un vell respectable que narra la història en primera persona, donant preeminència als valors tribals i al llenguatge oral. Hi ha el narrador en tercera persona, que relata la història des de la perspectiva d’en Kayo, el científic de formació occidental, i que utilitza un llenguatge estàndard. Tot això, salpebrat amb paraules de la llengua aixanti twi, que donen cromatisme al llenguatge, sense dificultar-ne mai la lectura (hi ha un glossari final que podem utilitzar o descartar, l’opció triada no ens distraurà ni de la musicalitat de les frases ni de seguir la trama).

Nii Ayikwei Parkes, que és poeta i músic, sap explicar molt bé les coses en la seva primera novel·la. Ha creat uns personatges creïbles, que mostren un ampli ventall de comportaments humans: la desconfiança que esdevé confiança amb el tracte, el respecte, la solidaritat, la bondat, però també la brutalitat, la submissió, la bogeria, l’avarícia, la maldat. Ha creat una història amb ritme, que va creixent a mesura que van passant les pàgines. La situa en un temps molt concret, ja que tot s’esdevé de diumenge a dissabte, en el mes de juliol del 2004. Hi incorpora amb tota naturalitat pinzellades sobre la història moderna del país (la independència del 1957, el cop d’estat del 1981) però, sobretot, explica com és Ghana, un país que lluita per mantenir vius els aspectes positius de la tradició i per foragitar la corrupció que impregna els organismes de poder, a la ficció representats pels caps de policia i per les classes benestants. Són dos mons oposats que s’enfronten i que ja treuen el cap en el títol. L’enigma hi és per la trama científica i policíaca. L’ocell blau, per les ètnies que planen pel llibre, com els ga, els Bono i els aixanti. L’ocell blau és un abellerol, com ens informa en Xavier Pàmies en la nota final (per cert, la traducció que ha fet és esplèndida). Ara bé, no he acabat d’escatir quina és la funció narrativa de la ploma blava d’abellerol que apareix al lloc del crim. Per mi que es tracta d’un McGuffin, com diria el gran Hitchcock.