En el món del còmic, Catalunya és una gran potencia internacional. Tenim molts bons autors”
Jaume Vidal / - Barcelona
Carles Santamaria (Barcelona, 1963) és actualment director dels salons del Còmic i del Manga. El seu treball ha estat encarat a aconseguir que la historieta ocupi un lloc de prestigi entre la resta de manifestacions culturals i d’entreteniment.
Es pot parlar de còmic català?
Sí. Existeix el còmic català perquè hi ha autors de còmic catalans, hi ha editors catalans, hi ha distribuïdors catalans i hi ha llibreters catalans. El problema és que hi ha una edició majoritàriament en castella i l’assignatura pendent que tenim és la normalització de la publicació en català, una normalització que sí s’ha donat en la premsa, la ràdio, el teatre, la literatura i la televisió. Un repte per assolir.
El motiu?
Quan va arribar la democràcia, no es va produir un procés de normalització lingüística en el còmic. Es van editar moltes revistes, que van crear un petita indústria cultural, però la majoria en castellà. Pràcticament només hi havia el Cavall Fort, que venia de molt abans i anava destinat a un públic infantil. I així ha continuat. Crec que si hi hagués un enteniment entre les administracions i les editorials, es podria impulsar el còmic en català amb iniciatives populars, com ara endegar una línia de superherois catalans.
Però el manga sí que ha funcionat en català.
Cert, perquè el referent que tenien els lectors era el de les sèries de televisió en què es basaven els còmics que havien vist a TV3, com ara Bola de drac.
Vostè va ser un dels promotors del Museu del Còmic a Badalona. Com es troba el projecte?
Estem en una situació de stand by des de fa quatre anys. Però és cert que l’Ajuntament de Badalona està decidit a tirar-ho endavant sí o sí, i que el Departament de Cultura sembla decidit a implicar-s’hi fermament. I una cosa també important és que s’hi impliqui la Diputació de Barcelona. Al nostre favor tenim que existeix un projecte i que tenim un edifici (que cal acabar). El projecte que tenim és dinàmic, didàctic, obert a tothom, tant als aficionats a la historieta com a persones que no la coneixen tant, perquè ha de ser un museu que ens permeti recuperar la memòria col·lectiva dels nostres autors, amb una idea universal.
El Saló del Còmic ha tingut un creixement espectacular. Continuarà aquest model?
El Saló del Còmic i el del Manga són dos festivals que estan en procés de creixement perquè el còmic té cada cop més lectors. Els personatges de còmic ja no arriben al públic només per les edicions impreses, sinó també pel cinema, les sèries de televisió i els videojocs. Això ha produït un increment de vendes els darrers dos anys que fa que els expositors siguin més i necessitin més espai. A més, com que nosaltres entenem que el Saló del Còmic no és només per a llibreries i editors, sinó que abasta també el sector audiovisual, cada any tenim més presència i participació de companyies cinematogràfiques, de videojocs i de cadenes televisives.
Com explica l’interès a Catalunya per la cultura japonesa arran de la implantació del manga?
A Catalunya, s’està produint una segona onada de japonisme. Als anys vint, ja es va viure aquest interès. Des del principi, al anys noranta, el manga ha fomentat, primer, que els joves s’interessessin per la cultura i la llengua japonesa, i després s’hi ha incorporat un públic més gran. Paral·lelament, hi ha hagut una serie de manifestacions de la cultura japonesa que també s’han incrementat, com ara la gastronomia, la literatura i l’arquitectura, fenòmens que també s’han recollit en el Saló del Manga. El manga va obrir una finestra al món amb temes universals.
El còmic encara és la ventafocs del món de la cultura?
Quan sento algú dient que de nen llegia tebeos, tremolo. Se’ns veu amb simpatia, però no ens prenen seriosament. Es considera que és creació popular, no alta cultura. Però el cert és que a Catalunya hi ha molts bons autors que publiquen arreu del món. En som una potència.