Els escocesos de Grècia

Ramon Cardona Colell forma part d’aquell grup privilegiat d’hel·lenistes catalans amb casa a Grècia. Ell la té a Creta, l’illa dels tres continents i una peça única del trencaclosques que compon la convulsa història grega. Per a Lawrence Durrell, els intensos cretencs eren els escocesos de Grècia, els habitants d’un món a part, amb cultura i tradicions pròpies. No és estrany, doncs, que aquests grecs del sud sempre hagin mirat cap a Atenes de resquitllada. No se’n refien i no s’hi acaben d’entendre.

Potser perquè Creta és el bressol de visionaris com Kazantzakis, Venizelos i El Greco. O potser perquè l’illa és un espai per on hi han transitat romans, àrabs, bizantins, francs, venecians, turcs, russos, italians... erigint-hi una arquitectura mestissa que esquitxa els paisatges mediterranis que Cardona Colell s’estima tant o més que als seus habitants. Aquest és un element que marca Creta, l’entrada al laberint, un llibre fruit de molts viatges, no escrit per un passavolant, que ens envola la imaginació cap a un lloc on la llegenda i la realitat es fonen.

En aquest tros de terra amb forma de mitja lluna ancorat al mig de la mar Egea –com a tants altres llocs–, el viatger s’hi ha de perdre. I Creta, entrada al laberint és conseqüència d’haver-s’hi perdut amb temps, ganes i moltes lectures fins a forjar un retrat de prosa polida i elegant. Amb sensibilitat, maduresa i ironia descriu l’autor el que no es veu a primer cop d’ull en una illa que té el color de les olives i gust de formatge. Creta captiva per una mitologia que no te l’acabes, el famós laberint n’és un exponent; però també per les històries de vendettas. I per haver estat l’illa dels leprosos, pels estralls que va causar l’intercanvi de població grecoturca de principis del segle passat i pel paper que va jugar durant la Segona Guerra Mundial, on fins i tot hi van participar republicans catalans i espanyols.

Creta, entrada al laberint té una flaca per la zona de Réthimno, al centre de l’illa on l’autor hi té la casa, es recrea bastant més en el passat que en el present i disposa d’un encertat pròleg d’Eusebi Ayensa, un altre hel·lenista amb casa a Grècia. Però per sobre de tot cal subratllar que aporta una nova mirada sobre una illa radicalment literària i l’edició acurada d’un llibre de viatges escrit per un català i en català que, sens dubte, se situa entre les novetats més interessants del gènere aquesta temporada.