Deliris televisius

La imatge de la psicodèlia televisiva més recordada per l’espectador són les capçaleres del realitzador i creador Valerio Lazarov (1935-2009) dels programes d’entreteniment, de varietats en deien, del dissabte a la nit a la TVE de finals dels anys setanta. Lazarov va posar llum, color i moviment en una tele i en un país acostumats al blanc i negre. Fa tres anys, el programa més transgressor –gràcies a un arxiu vast del qual encara en recuperen perles musicals– de la TVE actual, Cachitos de hierro y cromo , li va dedicar un especial. Recordava la presentadora, Virginia Díaz, que Lazarov era molt més que “un senyor que marejava amb els zooms”. Una mostra del treball de Valerio Lazarov s’exemplifica amb la sintonia i la capçalera de Señoras y señores .

Els superherois tenen un univers propi que propicia aquestes llicències ondulants i delirants. El cas de la sèrie Batman i Robin (1966-1968) s’enquadra en el context d’una època amb moltes influències artístiques, el final dels anys setanta, amb tot l’imaginari d’Andy Warhol i del pop art, i fent una sèrie que mantenia l’essència del còmic amb les escenes de lluita i les exclamacions remarcades com a les vinyetes.

Transversalment hi ha hagut moltes sèries en què, veient-les, s’ha pensat en un guionista en apogeu creatiu gràcies als efectes de la psicodèlia. “Dit de l’estat o del fenomen que, provocat per certes drogues, comporta una particular exaltació de la consciència, al·lucinacions i estats mentals alterats”, diu el diccionari sobre el terme. Segurament el terme psicodèlia aplicat a les sèries té més a veure amb el concepte poc convencional, quant al contingut, que a una qüestió estètica. Si David Lynch ens va insistir “Qui va matar Laura Palmer?” en un ambient oníric amb nom de poble, Twin Peaks, Utopia de la BBC demanava a l’espectador “on era Jessica Hyde” en una sèrie de dues temporades, hipnòtica, gairebé una experiència lisèrgica i fins i tot musicalment psicodèlica.

La nova sèrie d’FX i Marvel, Legión , s’inscriu en aquesta línia de superherois en universos psicodèlics. Estrenada a la primavera, la sèrie, del mateix autor de Fargo, Noah Hawley, forma part de la franquícia X-Men. David Heller (Dan Stevens) és un jove amb un historial mèdic ple de trastorns psicològics que, ingressat en un psiquiàtric on se’l tracta d’un brot esquizofrènic, coneixerà una pacient amb qui descobrirà que les seves visions no són causa de cap malaltia sinó que tenen molt a veure amb un gen X latent. El fet que Legión sigui trencadora rau en la narració dels esdeveniments: així, es juga amb l’espectador sobre si el que està veient és un record, un somni o una al·lucinació. De moment tindrà una segona temporada.