Va escriure, va estimar, va viure

Amb una gran serenitat i sobrietat, la ciutat de Reus i el món historiogràfic nacional van donar ahir l'últim adéu a Pere Anguera. L'església prioral de Sant Pere, on l'historiador mort dilluns va ser batejat fa 56 anys, es va fer petita per donar cabuda a tots els assistents al respons d'Anguera, una cerimònia en què l'emoció es va desfermar en dos moments. El primer, amb les paraules que el seu oncle jesuïta, Francesc Nolla, que va oficiar la cerimònia, va dedicar amb veu trencada al nebot («Em resisteixo a dir-te mai més»), una intervenció que va incloure també els versos del Cant espiritual de Joan Maragall («I quan vinga aquella hora de temença / en què s'acluquin aquests ulls humans, / obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans / per contemplar la vostra faç immensa.»). I el segon moment, la lectura que la portentosa veu de Dolors Juanpere va fer d'un escrit de la vídua d'Anguera, Mercè Costafreda, en què donava les gràcies a tots aquells que durant la llarga malaltia es van interessar per la salut de l'historiador. Una intervenció que va acabar amb el manllevament de l'epitafi de Stendhal: «Pere Anguera, reusenc. Va escriure, va estimar, va viure.»

El respons el va presidir la família i nombroses autoritats, encapçalades pel president del Parlament, Ernest Benach; el vicepresident del govern, Josep Lluís Carod-Rovira; l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez; i el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. Encara en l'àmbit polític, en què van faltar gairebé tots els regidors de l'Ajuntament de Reus (la cronista no en va veure cap del PP) i diputats com ara Francesc Vallès, Carles Pellicer i Àlex Martínez. La representació acadèmica va ser impressionant amb el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, al capdavant, i el degà de la Facultat de Lletres, John Style. La nòmina d'historiadors, lògicament, va ser molt llarga: Josep Fontana, Borja de Riquer, Andreu Mayayo, Pere Gabriel, Josep Sánchez Cervelló, Joan Maria Thomas, Montserrat Duch i uns desolats Joan Navais i Frederic Samarra, historiadors d'una de les últimes fornades que van poder gaudir del mestratge de Pere Anguera. El servei de premsa de l'Ajuntament de Reus va anunciar que també havien vingut representants de les universitats de Saragossa i Galícia, mostra dels ponts que Anguera va establir amb col·legues de l'Estat espanyol en el seu esforç de trobar complicitats per fer-los entendre què és tot això del catalanisme. També del món cultural hi van ser presents el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, i la seva dona, l'escriptora i professora Montserrat Palau, o l'escriptora vallenca, i actualment directora general d'Acció Departamental, Margarida Aritzeta, que dilluns en el seu bloc escrivia una precisa semblança juvenil d'Anguera, que acabava amb un mea culpa que podrien assumir molts: «Aquests últims temps, quan sabíem que no se'n sortiria, he estat covarda. I no pas per oblit. Les persones som estranyes i jo no volia veure'l ni sentir-lo morir. Avui recordo tot el que hem compartit. La lluita i l'esperança. I els llibres innombrables per llegir.» L'exregidor de Cultura, Xavier Filella, i socis destacats del Centre de Lectura que també eren íntims d'Anguera, com ara Dolors Juanpere, l'escriptor Magí Sunyer i l'escultor Salvador Juanpere (molt afectat), van ocupar llocs destacats en la cerimònia, igual que els professors Montserrat Corretger i Ramon Oteo. Els expresidents del Centre de Lectura, Ramon Amigó, Xavier Amorós i Josep Maria Balañà, i l'actual, Jordi Agràs, representaven l'entitat que Anguera tant va estimar. I l'escultor Ramon Ferran; el fotògraf Josep Ribas Prous; l'escriptora Rosa Pagès; els directors dels museus de Reus, Jaume Massó i Marc Ferran; el llibreter Isidre Fonts; els arxivers Ezequiel Gort, Sabí Peris, Salvador Palomar i Josep M. Gort; el cronista Xavier Garcia, que va venir en tren des d'Horta de Sant Joan per no perdre's la cerimònia; els periodistes Francesc Domènech i Jaume Garcia, i tanta, tanta gent...

Pere Anguera va ser incinerat i la família descansarà ara uns dies. Mercè Costafreda es va interessar per saber com ho havia de fer per agrair públicament als metges i al personal sanitari de l'hospital de Sant Joan de Reus l'atenció que han dispensat a Anguera durant la malaltia i en els seus últims dies de vida. Per si la carta de la Mercè no arribés, queda aquí dit. I el Centre de Lectura ja prepara un homenatge a Pere Anguera, i l'Ajuntament de Reus també (la cronista no va acabar d'entendre si serà conjunt o no), que es durà a terme d'aquí a unes setmanes. De moment, ja hi ha dues cites anguerianes aquest mes al Centre de Lectura: la presentació, el dia 15, del llibre Blog de treball, de Salvador Juanpere, prologat per l'escriptor desaparegut; i la també presentació, el dia 28, de dues de les obres pòstumes de l'historiador: Les quatre barres: de bandera històrica a senyera nacional i Els segadors: com es crea un himne, que publica Rafael Dalmau Editor. Tots aquells que ja hem començat a enyorar Anguera no hi faltarem.